L’incendi que a mitjan juliol arrase 185 hectareas entre Ibi i Alcoi, amb àmplies zones dins del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, deixa un escenari amb marge per a la recuperacion. Un estudi elaborat per especialistes conclou que la regeneracion natural sàrria elevada gràcies a la combinacion d’espècies rebrotadoras i la capacitat del pi blanc per a alliberar llavors després del foc, la qual cosa favorecera el retorn de la coberta vegetal en els proximos mesos.
Dona’ns i potencial de recuperacion
El area afectada s’estén per la Serra dels Barracons i el Menejador, un entorn d’alt valor ambiental. El foc afecte a 146,7 hectareas del Carrascal de la Font Roja i a 10,5 hectareas del Paratge Natural Municipal Sant Pasqual Torretes, ademas de microreserves de flora, reserves de caça i muntanyes de gestion autonoma. Es tracta d’espais amb espècies singulars que requerixen un seguiment acurat després de l’incendi.
La evaluacion de severitat indica que el 63,3% de la superfície sufrio dona’ns d’intensitat mitjana i un 33,2% d’intensitat baixa, mentres que només un 3,4% va ser de severitat alta. Esta distribucion suggerix que gran part de l’arbratge i del matoll manté estructures vives capaces de rebrotar i que el sòl conserve part de la seua proteccion, factors clau per a contindre la erosion i accelerar la recuperacion. En el carrascal de solana, dominant en la zona, el rebrot és notable; en canvi, les pinedes assentades sobre antics bancals, mes exposats pel pendent i l’escassa retencion del sòl, concentren el major risc de perduda de sediments quan arriben les pluges.
El pi blanc actua com a pioner en la recolonizacion: després del pas del foc, els seus cons alliberen llavors que germinen amb rapidesa si el sòl manté una mica d’humitat. Sumat al rebrot d’arbustos i quercineas, esta dinamica crea un mosaic de vegetacion que augmenta la cobertura del sòl i reduïx la escorrentia, un pas previ per a estabilitzar l’ecosistema sense recórrer d’entrada a reforestacions massives.
Prioritats de seguretat i estabilizacion
La resposta immediata ha de centrar-se en la seguretat i la prevencion de riscos. L’informe aconsella extremar la vigilància per caida de troncs cremats en pistes forestals de l’entorn del Menejador i del Mas del Canyo, on la fusta calcinada pot comprometre el pas de persones i vehiculos de treball i deteriorar la pròpia infraestructura viària.
Una altra prioritat és la estabilizacion de vessants en els vessants de pineda. La combinacion de sòls inconsistents, forts pendents i bancals degradats incrementa el risc de erosion. Per a mitigar-ho, es proposen intervencions d’apuntalament controlat, col·locant troncs de manera transversal al pendent perquè funcionen com a xicotetes barreres que frenen la escorrentia, retinguen sediments i protegisquen els brots emergents. Són actuacions selectives, enfocades als punts mes vulnerables, que eviten moviments de terra innecessaris.
L’estudi tambien subratlla la necessitat d’un seguiment proximo de les espècies de flora i fauna mes sensibles, especialment en les microreserves de la Font Roja i el Mas de Torretes, on es concentren plantes catalogades i habitos d’alt valor ecologico. Un control continu permet ajustar les tasques de conservacion i minimitzar pertorbacions en zones clau.
Finalment, s’advertix del risc de plagues en pins parcialment afectats. La monitorizacion de escolitidos, insectes perforadors que s’instal·len en arboles debilitats, resulta essencial per a evitar brots que comprometen la recuperacion de la pineda. La deteccion primerenca facilita mesures selvicolas lleugeres i reduïx la mortalitat addicional.
En conjunt, els resultats avalen una estratègia que prioritza la seguretat i la estabilizacion del terreny, confiant en la capacitat de regeneracion natural del sistema. La coordinacion entre els gestors del parc i la administracion autonoma permitira reduir riscos en el curt termini i facilitar que el bosc es recupere amb ritme sostingut.
