El Congrés va rebutjar la proposta per a reduir la jornada laboral i Diana Morant ho considera una mala notícia per a treballadors i famílies. La ministra de Ciència sosté que no va perdre el Govern, sinó la ciutadania, en frustrar-se una mesura que l’Executiu de coalició defenia com un nou dret laboral després de la reforma que va elevar l’ocupació a nivells rècord, segons el seu balanç.
Durant la seua intervenció en el Fòrum Europa-Tribuna Mediterrània, Morant va retraure al PP un ‘no‘ sistemàtic en el Congrés. Al seu juí, eixa actitud impedix avanços socials en bloquejar qualsevol iniciativa de l’Executiu, siga el que siga el seu contingut. Va plantejar si els populars mantindran eixe veto constant passe el que passe, perquè, va dir, eixe sembla ser el paper que han adoptat.
La ministra va defendre que la reducció de la jornada ja s’aplica en molts convenis i empreses que l’han vinculada a millores de productivitat. Convertir eixa pràctica en un dret reconegut per llei, argumenta, donaria seguretat jurídica i homogeneïtat als treballadors, evitant desigualtats entre sectors i territoris i fixant un marc clar per a la negociació col·lectiva.
Debat ajornat i retrets al PP
Morant va recordar que feia dècades que no s’abordava de manera integral el temps de treball i que ara s’obria l’oportunitat d’actualitzar-ho. Va subratllar que PSOE i Sumar han posat el focus a consolidar eixa reducció com un dret, però la majoria parlamentària va tombar la proposta. Va qualificar eixe resultat com una regressió cultural, social i econòmica que beneficia a les elits i retarda canvis que ja són presents en la pràctica de moltes empreses.
La dirigent socialista va sostindre que el PP ha deixat clar que, de governar, no hi hauria nous drets laborals ni pujades de pensions. En eixa línia, va enumerar rebutjos previs dels populars a mesures contra la pandèmia, a transferències per a la Comunitat Valenciana o a ajudes per la dana. En la seua interpretació, l’objectiu del PP és desgastar a l’Executiu amb vots en contra per a forçar un canvi de Govern.
També va reivindicar que la democràcia es mesura en les urnes i que, una vegada constituït un Executiu, correspon a cada grup posicionar-se a favor o en contra segons els seus valors. Com a exemple de l’agenda social del Govern, va citar avanços com l’ampliació dels permisos de paternitat i maternitat de 16 a 19 setmanes. Amb el rebuig a la reducció de la jornada, el debat queda posposat i les plantilles i les empreses hauran d’esperar a nous intents o a la via dels convenis per a continuar estenent eixa pràctica.
