Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), va defendre en el seu testifical que no era rellevant comunicar l’evolució de la crescuda del barranc de Poio perquè, al seu juí, no existia capacitat de reacció útil. Segons la seua explicació, la CHJ centra els seus avisos en els grans rius, on sí que hi ha opcions de maniobra, mentres que en barrancs el marge temporal és mínim i la informació arriba quan ja no permet actuar.
Polo va enquadrar el seu criteri en l’operativa habitual: en episodis de pluges intenses es prioritza el que pot gestionar-se de manera efectiva —com a desembassaments o obertures controlades en preses— i s’evita saturar canals amb dades que, encara que precisos, no oferirien un benefici operatiu immediat. En eixe marc, va sostindre que els barrancs evolucionen amb rapidesa i que el temps de resposta és tan curt que un avís addicional no canvia decisions sobre protecció civil.
Xoc pels avisos intermedis
L’interrogatori del fiscal es va centrar en el buit informatiu entre les 16.15 i les 18.43. La documentació incorporada a la causa arreplega dos avisos de la CHJ a les 15.04 i 16.13, en els quals s’informava d’un descens progressiu del cabal del Pedrís fins a 28,7 m³/segon. El següent avís ja no va arribar fins a les 18.43 i assenyalava 1.686 m³/segon amb tendència ascendent, un salt que el ministeri públic va voler que el testimoni explicara.
Polo va respondre que manar comunicacions addicionals en eixe interval hauria sigut, en les seues paraules, un correu redundant, i va afegir que l’evolució prèvia havia d’arribar als servicis d’emergències per una altra via. De la seua declaració es desprén la idea que el canal de correus no era l’instrument principal per al seguiment minut a minut en un episodi tan dinàmic.
El fiscal va insistir en qui decidix notificar a les 16.15 i, després, a les 18.43, i si eixa funció depén de tècnics de la CHJ. Polo va confirmar que sí i va al·ludir a tres professionals concrets com a responsables d’eixes comunicacions, al mateix temps que va reiterar que la informació intermèdia no era rellevant quan no hi ha capacitat de reacció a partir d’eixes dades.
Dades del SAIH i coordinació amb Emergències
El ministeri públic va preguntar també si l’única informació traslladada al Cecopi va ser la relativa a la presa de Forata. Polo va sostindre que eixe era la dada rellevant per als grans llits, on sí que existixen palanques de gestió que poden activar-se amb antelació.
El testimoni va explicar que, des de sis mesos abans de la DANA, els sistemes automàtics d’informació hidrològica (SAIH) de tota Espanya bolquen les seues dades en una plataforma accessible als centres autonòmics d’emergències. En la pràctica, això significa que els operadors d’emergències ja disposen de lectures en temps real sense esperar a un correu específic de la CHJ, la qual cosa, segons la versió de Polo, justifica que un avís intermedi sobre el Pedrís poguera considerar-se redundant.
El rerefons de l’interrogatori és la delimitació de responsabilitats i protocols d’alerta durant episodis de pluges extremes: quina informació havia de prioritzar-se, com i amb quina freqüència. La posició del president de la CHJ pivota sobre dos idees: la rellevància es mesura per la capacitat de reacció i, en conseqüència, es prioritzen els grans rius i les infraestructures on sí que és possible actuar, mentres que en barrancs com el del Pedrís la rapidesa de les crescudes reduïx el marge operatiu. Amb eixa lògica, va defendre tant el patró d’avisos com la coordinació recolzada en les dades del SAIH.
