En la seua declaració com a testimoni, el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, va defendre que no era rellevant informar de l’evolució de barrancs com el del Pedrís durant la DANA perquè no existia capacitat de reacció immediata. Segons va explicar, la CHJ prioritza els grans rius i preses, on els avisos poden traduir-se en mesures efectives, mentres que els barrancs responen amb major brusquedat en episodis de pluges torrencials, la qual cosa reduïx al mínim la finestra d’actuació.
El ministeri fiscal li va interrogar pel buit de comunicacions sobre el Pedrís entre les 16.15 i les 18.43. La documentació aportada per la CHJ arreplega avisos a les 15.04 i 16.13 informant d’un descens progressiu fins a 28,7 m³/segon; després no va haver-hi noves notificacions fins a les 18.43, quan el cabal ja havia escalat a 1.686 m³/segon i seguia a l’alça. Polo va sostindre que enviar correus intermedis hauria sigut redundant i que eixa evolució havia d’arribar a Emergències per altres vies. De la seqüència es desprén un canvi sobtat d’escenari en poc més de dos hores, passant d’una situació d’aparent alleujament a una altra de risc elevat.
El focus en grans llits
Polo va afirmar que la informació traslladada al Cecopi es va centrar en elements crítics dels grans llits, com la presa de Forata, en considerar-los verdaderament rellevants per a la gestió territorial. Va aclarir que, des de sis mesos abans de la DANA, les dades dels sistemes automàtics d’informació hidrològica (SAIH) de tota Espanya es bolquen en una plataforma accessible per als centres autonòmics d’emergències. D’això es deduïx que els responsables d’emergències poden consultar en temps real nivells i tendències sense esperar a un correu específic de la CHJ, un esquema que busca evitar duplicitats i agilitzar decisions.
A preguntes del fiscal sobre qui decidix les notificacions en la CHJ, el president va apuntar que la seua execució recau en tècnics de l’organisme i va citar a tres persones de l’equip. Va insistir que, donada la dinàmica dels barrancs, els avisos sobre la seua evolució no oferien marge útil per a actuacions immediates, a diferència d’embassaments o rius principals amb major inèrcia i capacitat de laminació. En la pràctica, va distingir entre la generació constant de dades tècniques en plataformes i la comunicació puntual d’avisos formals.
Debat sobre la gestió en el Cecopi
L’acusació popular, exercida per Ciutadans, va traslladar que, segons la testifical de Polo, l’actitud en el Cecopi aquella vesprada va ser molt passiva i va esmentar la responsable autonòmica Salomé Pradas. El mateix Polo hauria rebut a les 16.15 una convocatòria per a acudir a les 17.00 i, ja en el centre, va proposar enviar un missatge massiu a la població amb recomanacions bàsiques: pujar a zones altes, evitar soterranis i garatges i deixar els vehicles. Eixa apreciació apunta a un repartiment de responsabilitats en el qual l’organisme de conca aporta dades i el centre d’emergències decidix com i quan traslladar avisos a la ciutadania.
Segons eixa versió, el va sorprendre que a les 19.00 encara no s’haguera emés cap avís a la població. Va recordar que al matí s’havia decretat una alerta roja i, a les 12.15, una alerta hidrològica; a partir d’eixos llindars, i conforme als plans d’emergència, correspondria a Emergències assumir el comandament operatiu i monitorar de manera contínua les dades del SAIH i altres dispositius. En el seu criteri, la falta de missatges va limitar la capacitat d’autoprotecció dels veïns en les hores crítiques.