En un seminari sobre feminisme a València, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, va defendre que no n’hi ha prou amb col·locar dones en els grans llocs. Al seu juí, persistixen sostres i també ‘parets de cristall‘ que canalitzen i limiten les trajectòries, per la qual cosa urgix anar més enllà de la representació i transformar com s’exercix el poder.
Rego va advertir que el patriarcat pot instrumentalitzar referents femenins per a mantindre el control i disciplinar, si no canvien els criteris que guien les decisions. D’ací la seua cridada a mirar quines polítiques es construïxen i des de quins llocs, perquè tindre dones visibles no equival per si sol a polítiques feministes.
Segons la ministra, les regles actuals del joc continuen sent asimètriques. Les dones no partixen del mateix lloc, caminen en desavantatge i el terreny no està igual d’asfaltat, una metàfora amb la qual va descriure barreres que no sempre es veuen, però condicionen l’accés, la permanència i l’ascens.
Repartiment real del poder
Com a resposta, va plantejar qüestionar la lògica del poder i avançar cap a un model de repartiment efectiu. Va posar com a exemple l’enfocament que impulsa el seu Ministeri amb la reforma de la llei de Protecció de la Infància i amb la llei de Joventut: normes concebudes ‘de’ la infància i ‘de’ la joventut, i no sols ‘per a’ eixos col·lectius, amb la finalitat de reconéixer la seua agència i participació en les decisions que els afecten.
L’objectiu, va resumir, és passar de la presència simbòlica a la redistribució de competències i recursos, de manera que canvien tant qui decidix com la manera de decidir. Només així, va argumentar, la igualtat formal es traduïx en millores materials i quotidianes.
Les dades aportades per la secretària general de CCOO PV, Ana García Alcolea, van apuntalar el diagnòstic: a Espanya les dones ocupen només el 29% dels càrrecs directius, cobren un 13% menys i una mica més del 45% no ha ascendit mai en la seua empresa. Estes xifres retraten un sistema que promociona menys, paga pitjor i frena el desenrotllament professional femení.
Debat sobre els simbolismes de cristall
L’exvicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, va qüestionar fins i tot les metàfores de ‘sostres‘ o ‘penya-segats de cristall‘ perquè, va dir, evoquen la verticalitat i obliguen a jugar amb les mateixes regles que imposen el patriarcat, l’oligarquia i el capitalisme. En la seua opinió, no es tracta d’adaptar-se a unes cartes marcades, sinó de trencar-les, en un context en el qual exhibir-se com a mascle i feixista torna a presentar-se sense rubor.
Oltra va defendre que el món no necessita dones més fortes, sinó entorns més amables, humanitzats i horitzontals. Des d’eixa mirada, va situar el feminisme com a antifeixista i anticapitalista i va prioritzar mesures que fomenten vocacions en cures —per exemple, que xiquets estudien atenció a la dependència— enfront de centrar el focus sol en què les xiquetes trien carreres STEM.
La coordinadora general d’EUPV, Rosa Pérez Garijo, va subratllar que les dones no compten amb les mateixes oportunitats per a arribar a la màxima responsabilitat i que, quan ho fan, s’enfronten a majors exigències i a una doble moral: trets valorats en hòmens es penalitzen en elles. La trobada, va recordar, s’origina en la seua tesi doctoral, que va reunir les ponents i va provocar este debat.
Totes van coincidir, a més, en la falta de referents femenins durant la infància. La majoria va reconéixer haver mirat a dones pròximes i anònimes —mares, germanes, amigues, familiars—, alguna cosa que condiciona expectatives i eleccions. D’ací la importància de visibilitzar altres trajectòries per a obrir possibilitats reals a les generacions més jóvens.
El missatge que va travessar la jornada va ser clar: la presència en l’elit és només un esglaó. El repte és redistribuir poder i canviar les regles que el sostenen perquè deixar de xocar amb sostres i parets de cristall no depenga d’excepcions, sinó de drets efectius.
