El Vila-real visita el Santiago Bernabéu amb la convicció que un inici potent pot inclinar el partit. Marcelino García Toral considera que, si el Reial Madrid no s’assentisca d’entrada i el seu equip aconseguix incomodar-li, pot aparéixer una certa inseguretat després de la recent ensopegada enfront de l’Atlètic. Així i tot, advertix que eixe context convertix al rival en doblement perillós i obliga a minimitzar errors durant els 90 minuts.
Per al tècnic, la clau passa per entrar amb ritme, intensitat i valentia, i per sostindre eixa proposta tot el possible. Reconeix que el Madrid disposa de recursos per a revertir qualsevol tram advers, de manera que el Vila-real haurà de creure en el seu pla, colpejar quan tinga la pilota i tancar línies quan no la tinga. La idea és incomodar, disputar cada dol i no permetre que la trobada es jugue únicament prop de l’àrea pròpia.
Pla per al Bernabéu
Marcelino assumix que per a guanyar al Bernabéu cal fregar un partit quasi perfecte en les dos àrees: contundència en la definició i màxima atenció en la pròpia. El seu missatge insistix a obligar el Madrid a defendre prop de la seua porteria, perquè passar el xoc replegat de manera contínua conduïx a patir fins al final. Amb pilota, l’equip busca personalitat i criteri; sense ell, solidaritat i ajudes constants.
L’entrenador admet que serà difícil mantindre un control sostingut del joc, per la qual cosa el Vila-real haurà d’administrar els moments: accelerar quan hi haja espais, pausar per a respirar i no precipitar-se en eixides compromeses. Cada pèrdua en camp propi pot ser una ocasió en contra, i cada recuperació alta, una oportunitat per a fer mal.
Un Madrid distint amb Xabi Alonso
Des de l’arribada de Xabi Alonso, el Reial Madrid ha modificat comportaments: més aparellaments a l’home en camp rival, pressió agressiva que incomoda l’eixida i, després de perdre, un replegament ràpid que reduïx espais. És un equip encara en procés d’ajust, però els resultats han sigut evidents i, fins a la derrota en el derbi, havia sumat ple. Per això, després d’un colp així i jugant a casa, el perill es multiplica.
En el pla defensiu del Vila-real apareix un nom propi inevitable: Kylian Mbappé. Marcelino no prepara gens extraordinari per a ell en termes individuals, perquè centrar tot en una sola peça seria contraproduent. La recepta passa per ajudes, reduir la seua participació, vigilar l’esquena i sostindre la línia davant les seues ruptures. I, al mateix temps, no descurar a Vinicius, Bellingham o Güler, que eleven l’amenaça en l’últim terç. El cos tècnic evita els aparellaments home a home purs per a no quedar exposat.
L’equip groc arriba amb una dinàmica sòlida: 16 punts de 21 possibles en les set primeres jornades. Superar al Reial Madrid tindria un valor simbòlic, però el prioritari per al cos tècnic és mantindre la tendència competitiva i continuar sumant. L’ambició és clara, encara que acompanyada de realisme: davant està un candidat a guanyar-lo tot.
La gestió de l’esforç també entra en l’equació. Després d’un dol exigent davant la Juventus, el vestuari mesura càrregues i sensacions. El propi entrenador apunta que les percepcions de recuperació són positives i que hi ha marge fins a la nit del dissabte per a ajustar cames i cap. La confiança en el que l’equip fa sobre la gespa ajuda a accelerar eixa posada a punt.
El Bernabéu se li ha resistit a Marcelino en la majoria de les seues visites. Només va guanyar allí una vegada, fa 19 anys, en una trobada marcada per l’emoció quan dirigia al Recreatiu. Així i tot, relativitza els precedents: a un partit, qualsevol pot imposar-se si competix al límit i reduïx al mínim les fallades. Eixa és el full de ruta amb la qual el Vila-real es planta a Madrid.
