La Unitat Militar d’Emergències complix 20 anys amb un full de servici marcat per més de 780 missions en situacions crítiques. Amb 3.500 efectius procedents de l’Exèrcit de Terra, l’Armada, l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai i els cossos comuns, actua com a força de primera intervenció enfront d’incendis forestals, grans nevades, inundacions, erupcions volcàniques, terratrémols i riscos tecnològics o de contaminació ambiental. El seu lema, ‘Per a servir’, resumix una vocació centrada en la protecció de la població i en la coordinació amb la resta d’administracions.
Creada pel Consell de Ministres el 7 d’octubre de 2005 i consolidada un any després mitjançant reial decret, l’UME va nàixer per a aportar capacitat de resposta ràpida i especialitzada. El seu desplegament conjunt integra mitjans terrestres, aeris i logístics que permeten atacar el front de l’emergència i, al mateix temps, sostindre les operacions amb suport, avaluació de danys i treballs de neteja i recuperació.
Operacions i comandament en emergències d’interés nacional
Quan una emergència és declarada d’interés nacional, els plans estatals preveuen que el cap de la UME, actualment el tinent general Francisco Javier Marcos Izquierdo, assumisca la direcció operativa. Així va ocórrer el passat 28 d’abril, quan una apagada elèctrica va afectar a tot el territori peninsular durant més de deu hores i es va activar per primera vegada esta figura en huit comunitats: Andalusia, Extremadura, Múrcia, La Rioja, Madrid, Castella-la Manxa, Galícia i Comunitat Valenciana. En cada una es va establir un Lloc de Comandament Operatiu Integrat, sota dependència directa de la caserna general de l’UME, per a unificar criteris i coordinar recursos disponibles amb rapidesa.
El gruix del seu treball es concentra en incendis forestals: de les missions acumulades, 559 corresponen a esta mena d’intervenció, amb pics de més de mig centenar d’eixides en 2012, 2017, 2022 i 2025. En el que va d’any, l’UME ha col·laborat en l’extinció de 56 focs, amb 1.400 militars en atac directe, 2.000 en tasques de suport i 450 mitjans mobilitzats. Esta combinació d’atac i suport facilita contindre les flames, protegir nuclis poblats i assegurar el relleu d’equips durant jornades prolongades.
Les campanyes hivernals han requerit la seua actuació en 45 ocasions per nevades destacades. Queda en la memòria la borrasca Filomena de 2021 per l’extensió del col·lapse que va causar, i, més recentment, la intervenció al març a Medinaceli, on es va rescatar a 900 vehicles i 1.800 persones atrapades en l’A-2. Estes operacions exigixen obrir vies, remolcar vehicles i assistir a conductors, a més d’assegurar la cadena logística perquè els servicis essencials continuen funcionant.
En el capítol de rescats i inundacions, la unitat suma 77 intervencions. La dana del passat any, que va assotar localitats de la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa, va suposar el seu major desplegament fins a la data, amb més de 2.200 efectius i 600 mitjans en la zona. La labor va combinar evacuacions, acovardisques, retirada d’obstacles i restitució de la mobilitat. Més recentment, a Eivissa, les pluges torrencials van motivar treballs de neteja i acovardisca en vivendes, garatges i vials, especialment a l’entorn de l’aeroport, per a recuperar la normalitat en el menor temps possible.
Durant la pandèmia de la COVID-19, l’UME va reforçar el rastreig de contagis i la desinfecció d’instal·lacions crítiques i vulnerables com a aeroports, estacions, ports, centres penitenciaris, hospitals i residències de majors. Va ser un esforç sostingut que va combinar disciplina operativa i protocols de bioseguretat per a protegir personal i usuaris.
Projecció internacional i fites
L’UME s’ha convertit en referent internacional davant grans catàstrofes, amb 26 missions a l’estranger. Va ser la primera unitat militar del món a obtindre en 2011 la certificació de Nacions Unides com a equip de busca i rescat urbà, un aval que acredita estàndards de desplegament, coordinació i autonomia. També forma part del Mecanisme Europeu de Protecció Civil, amb el qual ha participat en incendis forestals a Grècia, Xile o Portugal, aportant personal i mitjans a petició dels països afectats.
El 6 de febrer de 2023 va ser activada pel terratrémol de Turquia, on va traslladar un contingent de 55 efectius que va localitzar supervivents i va recuperar a morts. El més significatiu va ser el rescat amb vida d’una mare, Leyla, i els seus fills, Elif i Muslim, després de quatre dies sota els enderrocs. Va suposar el primer rescat de persones vives després d’un sisme en la història de la unitat i va marcar un punt d’inflexió en la seua trajectòria.
Vint anys després de la seua creació, l’UME consolida un model de resposta ràpida i coordinada que inspira confiança ciutadana. Amb més de 780 missions complides, la seua experiència demostra que la preparació, el comandament únic en situacions crítiques i la integració amb altres servicis resulten decisius per a salvar vides i reduir danys.
