Aemet posarà nom propi a les danes que, per la seua configuració i previsió, puguen provocar un gran impacte. La decisió perseguix que la ciutadania identifique millor el nivell de risc i que este fenomen no s’associe automàticament a episodis catastròfics. La primera dana de gran impacte que es produïsca rebrà el nom d’Alice, un punt de partida que enllaça amb l’experiència acumulada des de 2017 en el programa europeu de nomenament de borrasques amb gran impacte.
La iniciativa s’ha coordinat amb altres agències meteorològiques del sud d’Europa i es recolza en un argument operatiu: no totes les danes generen danys, però, quan confluïxen altres factors atmosfèrics, poden produir pluges o nevades molt intenses, episodis tempestuosos i afeccions rellevants. Nomenar únicament aquelles amb potencial de gran adversitat permet distingir entre situacions ordinàries i situacions d’alt risc, reduint la confusió i el soroll informatiu que apareix en cada episodi tardorenc o hivernal.
Què canvia amb el nomenament
El Ministeri per a la Transició Ecològica emmarca esta novetat en una millora de la comunicació amb la ciutadania i els mitjans, en la preparació i resposta de les administracions i en la coherència del missatge oficial. Un nom propi facilita que avisos i decisions de protecció civil siguen més clars i consistents, que les actualitzacions se seguisquen amb facilitat i que, a posteriori, els estudis sobre l’ocorregut es documenten de manera homogènia. Amb un identificador inequívoc, els servicis d’emergència poden coordinar-se abans i durant l’episodi, ajustar recursos amb antelació i traslladar recomanacions comprensibles.
En delimitar el nomenament a les danes amb potencial d’alt impacte, s’evita que el terme dana es convertisca en sinònim de desastre. Això és especialment rellevant en un context en el qual estos sistemes de baixes pressions s’esmenten amb freqüència: l’etiqueta no ha d’activar alarmes innecessàries quan el risc és baix. La nova pràctica aclarix l’escala de gravetat i ajuda al fet que les persones entenguen per què uns avisos requerixen mesures d’autoprotecció i altres només prudència.
Context d’emergència climàtica i pacte d’Estat
La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha subratllat la necessitat d’estar millor preparats davant l’emergència climàtica. Després de reunir-se amb sindicats i la patronal, va explicar que el Pacte d’Estat proposat pel Govern busca anticipar-se als riscos, enfortir la governança i abordar el finançament, amb especial atenció al reequilibri territorial i al medi rural. L’objectiu és que institucions i agents socials actuen de manera coordinada per a reduir vulnerabilitats i acurtar els temps de resposta.
Els sindicats han reclamat ambició i continuïtat. Des de CCOO s’insistix que la crisi climàtica ja no és una hipòtesi i en la urgència de desplegar polítiques públiques sostingudes en el temps per a mitigar els seus efectes. S’advertix de riscos per a la vida i de canvis profunds en les condicions climàtiques si no s’actua, fins al punt que, en un horitzó de dos dècades, el clima de Madrid podria assemblar-se al de Marràqueix. Per part seua, UGT valora la convocatòria després de tres advertiments recents: els incendis de 2022, la dana de 2024 i els incendis d’este estiu. El sindicat demana responsabilitat compartida de totes les administracions i alerta que l’Espanya buidada s’està convertint en l’Espanya cremada si no es reforcen la prevenció i la gestió del territori.
