El València de Carlos Corberán suma huit punts en les primeres set jornades, amb dos victòries, dos empats i tres derrotes, per a ocupar la 15a posició. El rendiment es col·loca a mig camí entre les dos arrancades més recents amb Rubén Baraja: per davall del primer, quan va aconseguir deu punts, i per damunt del segon, que es va quedar en cinc.
Comparació amb els cursos de Baralla
En el curs 2023-24, primer projecte complet de Baralla, l’equip va acumular deu punts en eixe tram després de tres triomfs, un empat i tres derrotes, i es va instal·lar en l’octava plaça, senyal d’un inici sòlid que va permetre mirar cap a la part mitjana-alta. En la temporada 2024-25, el València només va sumar cinc punts en set jornades (1V-2E-4D) i va caure al 17é lloc, amb una arrancada més fràgil i pròxim al perill. L’actual 8 de 21 de Corberán dibuixa un escenari intermedi: corregix la debilitat del pitjor inici, però encara no aconseguix l’impuls del millor.
Si la comparació es fa amb el propi Corberán, els seus números inicials ara també són més discrets. Quan va prendre el relleu en Nadal per a intentar evitar el descens, va firmar onze punts en les seues primeres set jornades (3V-2E-2D). Malgrat eixa millora immediata, l’equip figurava antepenúltim, empatat a 23 amb el conjunt que marcava la salvació, una fotografia que s’explicava pel llast acumulat abans de la seua arribada.
La lectura d’este començament és clara: el València competix, però li falta continuïtat per a enlairar. Convertir empats en victòries i reduir les ensopegades apareix com la via més directa per a assentar-se en la zona mitjana i allunyar-se de la part baixa. Amb un calendari llarg per davant, encadenar una bona ratxa en poques jornades pot moure diversos llocs, però el marge d’error continua sent limitat.
