El València Basket ha protagonitzat una arrancada fulgurant: en una setmana va conquistar la Supercopa, va iniciar invicte el seu camí en Eurolliga i Lliga Endesa i va estrenar el seu nou Roig Arena amb dos victòries davant grans entrades. El balanç va més enllà del resultat: l’equip va tallar una sequera de més de sis anys sense trofeus —des de l’Eurocopa de 2019— i va confirmar que les seues noves peces encaixen en una proposta coral amb Pedro Martínez al comandament.
Supercopa i fi de la sequera
El dissabte 27 de setembre va obrir curs amb un 87-93 davant l’Unicaja en el Martín Carpena, un triomf treballat enfront de l’amfitrió que va tindre a Omari Moore com a referència en la seua primera gran actuació de taronja. Eixe pas li va portar a una final que va resoldre davant el Reial Madrid per a sumar l’octau títol de la seua història, un èxit que canvia inèrcies i reforça el discurs competitiu del vestuari.
La cita va coronar a Sergio De Larrea, base de 19 anys, com a mVP del torneig inaugural, convertint-se en el més jove a aconseguir-lo. La seua irrupció, unida a la solidesa que ja va mostrar Kam Taylor, afig alternatives en el perímetre i eleva la competència interna des de l’inici.
A penes tres dies després va arribar l’estrena en l’Eurolliga, en la pista del ASVEL Villeurbanne. El conjunt taronja es va imposar 77-80 en un partit molt físic que va exigir variar el seu pla habitual i guanyar des de la defensa i la paciència, amb menys anotació de l’acostumada. Moore va tornar a ser el més valorat, mentres Darius Thompson va fer un pas avant i els interiors Nate Reuvers, Matt Costello i Jaime Pradilla van sostindre el pols en la pintura. La lectura és clara: hi ha recursos per a adaptar-se a contextos distints i competir també lluny de casa.
Estrena del Roig Arena i rècord d’assistència
Dos dies més tard, el club va viure una fita amb l’obertura del Roig Arena. El recinte, impulsat i finançat per Juan Roig amb una inversió global de 400 milions d’euros, s’alça en una parcel·la municipal i figura entre els més moderns, amb 15.600 seients en mode bàsquet i fins a 20.000 per a concerts. La cerimònia inaugural, amb un vídeo de moments icònics del club i una llarga ovació al màxim accionista, va servir per a mostrar el potencial audiovisual del pavelló i el salt que suposa en experiència d’aficionat.
La celebració va tindre continuïtat en la pista amb un 103-94 que va reafirmar el vincle amb la graderia. De Larrea va tornar a destacar i el triomf va arribar des del joc col·lectiu, amb aportacions de Moore, Reuvers i Thompson. La sensació va ser la d’un equip amb identitat i energia, impulsat per una nova casa que multiplica l’atmosfera.
Amb menys de 48 hores de descans, el València va afrontar l’estrena en l’ACB, una altra vegada en el Roig Arena, davant 14.818 espectadors. La xifra va polvoritzar el rècord d’assistència en una primera jornada de la Lliga Endesa, fins llavors en 12.400 des de 2005 en el Bizkaia Arena. També es va estrenar l’himne que l’entitat va presentar en el seu últim partit a la Fonteta, posposat el primer dia per la duració de la cerimònia. El club va mostrar més rodatge en la gestió de pantalles i marcadors, encara que van persistir xicotets desajustaments en la ubicació d’alguns abonats. Sobre el parquet, quinta victòria seguida i d’entitat: 93-81 al Barcelona, amb domini de principi a fi. Thompson va liderar, ben abrigallat per una rotació que va deixar detalls com les accions defensives de mèrit d’Isaac Nogués i el millor partit de Neal Sako, autor de 13 punts, 4 rebots, 2 assistències i 2 recuperacions.
En eixa última trobada va reaparéixer Brancou Badio. Fins llavors, l’equip havia competit sense l’escorta senegalés i també sense el dominicà Jean Montero, l’expert Xabi López-Arostegui i l’interior Yankuba Avenc. La incorporació progressiva de tots ells permetrà dosificar esforços de cara a una temporada que aconseguirà, com a mínim, els 75 partits. Amb eixe calendari, la profunditat i la gestió de càrregues seran decisives, i l’inici perfecte reduïx l’ansietat i fixa un full de ruta ambiciós.
La cara B del club va arribar amb l’equip femení, que va caure amb claredat en la final de la Supercopa davant el Casademont Zaragoza i va tornar a perdre en el seu debut en la Lliga Femenina Endesa en la pista del BAXI Manresa. Este dimecres s’estrenarà en l’Eurolliga en la pista del Olympiacos i el diumenge disputarà el seu primer partit en el Roig Arena davant el IDK Euskotren, dos cites que oferixen marge immediat per a retrobar sensacions.
