A dies del primer aniversari de la DANA del 29 d’octubre de 2024, l’alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado, reviu l’impacte d’aquella jornada i centra la seua petició en dos punts crítics: els barrancs de la Horteta i del Pedrís, que confluïxen en el terme municipal. El seu missatge és clar: actuar sobre el llit i els seus màrgens, i reforçar els avisos primerencs, perquè una escena com la de llavors no es repetisca.
Imatge dantesca en La Horteta
La jornada va arrancar amb alerta roja a mitjan matí. L’Ajuntament va activar un gabinet de crisi, va suspendre classes i activitats esportives, va tancar passos inundables i parcs, i va avisar a la població per xarxes i canals municipals per a reduir desplaçaments i riscos. Encara que en el nucli urbà a penes plovia a primera hora de la vesprada, la situació va canviar de manera sobtada: els barrancs, habitualment secs, van començar a rebre cabal des de les conques altes.
A primera hora de la vesprada es van inspeccionar els punts vulnerables i, a les 17.30, la volta al barranc de la Horteta va ser reveladora: el llit ja baixava desbocat. Minuts després, l’escena que Folgado descriu com a dantesca es va imposar amb força: un barranc amb ones, la passarel·la desapareguda i l’aigua superant el nivell del pont. A la urbanització El Pantà l’aigua va entrar amb rapidesa, la Policia Nacional va informar del primer mort i els vehicles eren arrossegats amb les llums enceses.
L’efecte de la confluència entre la Horteta i el Pedrís va multiplicar l’energia del flux, negant accessos i deixant zones incomunicades. En paral·lel, es va habilitar amb urgència el pavelló del Vedat per a acollir als evacuats, amb la Creu Roja i el veïnat aportant mantes, roba i menjar. La magnitud real es va entendre en els dies posteriors, quan continuaven arribant persones cobertes de fang, fins i tot des de l’autovia, un indici de fins a on havia aconseguit la inundació.
Estos episodis mostren com un llit sec pot transformar-se en minuts si descàrrega amb força aigües amunt. D’ací la importància de tancar passos subterranis amb antelació, informar de manera massiva i disposar de lectura en temps real de l’estat del llit. Guanyar minuts equival a evacuar abans i a minimitzar danys.
Danys, solidaritat i exigències
El balanç a Torrent va ser especialment dur en el territori: entre un 30 i 40% del terme es va veure afectat. Van patir amb intensitat les zones de vivendes disseminades i els barris del Xenillet i Bonestar, situats al costat del barranc de la Horteta. En la confluència de llits va haver-hi vivendes que han hagut de ser derrocades per inviabilitat estructural. Les riuades es van saldar amb 11 persones mortes, de les quals 8 eren veïnes de la localitat.
La resposta social va ser immediata. Associacions veïnals, entitats i voluntariat es van organitzar per a atendre els desplaçats i canalitzar donacions. Va arribar ajuda de nombrosos punts del país i, a mesura que es cobrien necessitats, també es va derivar a municipis pròxims on feia falta. La frase que millor resumix eixos dies, en paraules de la regidora, és que la dana va trencar, però la solidaritat va unir, i va deixar una lliçó: davant fenòmens extrems no hi ha fronteres municipals.
Mirant al futur immediat, Folgado reclama l’arribada d’ajudes del Consorci d’Assegurances i actuacions de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en els dos barrancs. Demana neteja de sediments que reduïxen el desguàs, consolidació de talussos per a evitar enfonsaments i un projecte clar i complet que no concentre tota l’atenció en el Pedrís i oblide la Horteta. L’Ajuntament, per part seua, instal·larà cambres i sistemes d’avís en la zona dels barrancs per a detectar crescudes, alertar amb rapidesa i facilitar evacuacions coordinades.
Amb l’aniversari com a recordatori, l’objectiu és reforçar la prevenció: manteniment continu dels llits, obres de seguretat on facen falta i coordinació entre administracions. L’experiència de 2024 deixa una conclusió elemental: actuar en origen i millorar la comunicació pot marcar la diferència entre un esglai i una tragèdia.
