Un any després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, el balanç de la A a la Z ajuda a entendre què va ocórrer, com es va gestionar l’emergència i quins reptes va deixar. La tempesta va desbordar barrancs i rius, va obligar a llançar una alerta massiva i va desencadenar el major dispositiu de rescat recent, amb un saldo humà i material d’enorme magnitud.
A les 20.11 va arribar als mòbils de la província l’És-Alert per a evitar desplaçaments, hores després que Aemet activara l’avís roig per pluges i Emergències decretara l’alerta hidrològica en el barranc de Poio i el riu Magre. L’objectiu de l’avís va ser ordenar mesures d’autoprotecció i alliberar vies de circulació davant crescudes sobtades. El telèfon 112 va registrar 19.821 anomenades eixe dia, la majoria prèvies al missatge massiu, la qual cosa va evidenciar una ràpida percepció del risc i la necessitat de prioritzar emergències.
El Cecopi, el Centre de Coordinació Operativa Integrat, es va reunir a les 17 hores per a alinear a totes les administracions. Des d’allí es va articular un operatiu que va mobilitzar a milers de bombers, militars, policies, guàrdia civil, protecció civil i personal sanitari, amb rescats per terra i aigua, evacuacions i assistència a població aïllada.
Un any després
L’origen meteorològic va ser una Depressió Aïllada en Nivells Alts: aire molt fred en altura que, en interactuar amb aire càlid i humit, va generar pluges torrencials i vent fort. Eixe patró va disparar pujades llampec en llits habitualment secs com el Pedrís, Horteta, Gallego, La Saleta o El Pozalet, que es van desbordar i van arrossegar vehicles, estris i sediments al seu pas. Encara que a la comarca de l’Horta Sud a penes va ploure, la seua ubicació en la desembocadura de diverses conques la va convertir en la més afectada pels desbordaments.
La presa de Forata, a Yátova, va arribar a rebre entrades de 2.000 metres cúbics per segon en els pics d’avinguda. Eixe risc va ser, segons testimonis, una de les raons inicials per a estudiar l’enviament del Es-Alert, davant el temor d’un col·lapse que agreujara les inundacions aigües avall.
La demarcació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va concentrar el major impacte, amb desbordaments en les conques del Xúquer, el Magre, el Túria i la rambla de Poio. La devastació de l’aigua va afectar 564 quilòmetres quadrats de la província, repartits en 75 municipis on viuen 845.000 persones, amb talls de carreteres, danys en infraestructures i barris sencers negats.
Les precipitacions van marcar registres inèdits: a Turís es van acumular 772 litres per metre quadrat en 24 hores, amb 185 en tot just una hora. Molts municipis van multiplicar per dotze la seua mitjana històrica d’un dia de pluja, la qual cosa va produir allaus d’aigua difícils de preveure i de canalitzar. La rambla de Poio, formada per la unió de tres barrancs en una conca de 462 quilòmetres quadrats que desemboca en l’Albufera, va concentrar la majoria de víctimes mortals en els seus voltants.
Investigació i balanç humà
La dimensió humana va ser devastadora: 229 persones van morir i milers van resultar afectades, la qual cosa va impulsar la creació d’associacions de víctimes que reclamen veritat, justícia i reparació. Quinze municipis van ser assenyalats com a ‘zona zero’ per acumular el major número de morts i danys materials, entre ells Paiporta, Catarroja, Alfafar, Sedaví o Picanya.
En el front judicial, estan imputats la exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i l’ex secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso. La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra, instruïx la causa oberta per homicidis i lesions imprudents i esmenta en actuacions un missatge ‘tardà’ i ‘erroni’ a la població, així com ‘inactivitat’ en avisar. Mesos després, les gravacions del Cecopi, especialment els bruts i els seus àudios, han aportat detalls de la gestió d’aquella jornada davant l’absència d’actes o ‘gravacions oficials’.
La resposta operativa es va considerar sense precedents. Més de 33.000 integrants de la Unitat Militar d’Emergències van participar en rescats, bombaments i suport logístic, en el que es va qualificar com el major desplegament en temps de pau. La pressió sobre els responsables públics va créixer: l’absència del president de la Generalitat, Carlos Mazón, en les hores més crítiques va portar a l’oposició a demanar la seua dimissió per una gestió que consideren nefasta, i entitats socials van convocar dotze manifestacions.
L’impacte administratiu també va ser ampli. Els 266 municipis de la província van estar en situació 2 d’emergència, amb una desescalada que va començar al gener i va finalitzar al juny, quan en els 26 municipis més afectats es va retirar la situació 1. Eixe calendari va reflectir el grau d’afecció i la necessitat d’avaluar danys, reobrir servicis essencials i restablir la normalitat.
Després de la destrucció, s’ha iniciat la reconstrucció. El Consell calcula que faran falta 29.000 milions d’euros per a reposar el perdut i millorar infraestructures, amb prioritat en pluvials, defenses enfront d’avingudes, drenatges i sistemes d’alerta. Al costat de la inversió pública, la millor lliçó va ser l’al·luvió de solidaritat: milers de persones, especialment jóvens, van acudir a netejar i organitzacions humanitàries van repartir aliments i productes d’higiene en els barris més colpejats.
