L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal sosté que l’esquema de quitació de deute proposat pel Govern no compensa suficientment a les regions infrafinançades. Assenyala de manera explícita a la Comunitat Valenciana i a Múrcia, amb una posició endeutada molt per damunt de la mitjana. En el cas valencià, la ràtio se situa en el 39,9% del PIB i, segons les seues previsions, aconseguirà el 40,9% al tancament de 2026, malgrat l’alleujament que aportarà la mesura.
El pla legal preveu que l’Estat assumisca fins a 83.252 milions de deute de les comunitats del règim comú que el sol·liciten, amb l’objectiu de facilitar el seu retorn als mercats. Segons l’actualització de l’Observatori de deute, esta assumpció reduirà de manera immediata la pressió de refinançament sobre les regions.
AIReF calcula un estalvi en interessos de 2.532 milions el primer any d’aplicació i de 15.657 milions acumulats fins a 2030. No obstant això, advertix que eixe estalvi no es pot transformar en més gasto, perquè la regla de gasto limita el creixement del desemborsament computable i els interessos no formen part d’eixe càlcul. L’efecte principal serà, per tant, millorar saldo i deute, però no ampliarà màrgens per a noves partides.
Impacte en deute i calendari
Abans de la quitació, les comunitats acumulen un deute del 20,9% del PIB enfront del límit legal del 13%, amb fortes disparitats entre territoris que van del 39,9% de la Comunitat Valenciana al 10% de Navarra. La condonació retallaria l’endeutament regional en 5,1 punts, fins al 15,9%, encara que diverses comunitats —Comunitat Valenciana, Catalunya, Múrcia i Castella-la Manxa— seguirien per damunt del 20%.
La mesura també rebaixa la projecció de deute autonòmic a 2030 del 17,2% al 12,3% i avança el compliment del llindar legal del 13% des de 2041 a 2029. Malgrat eixe avanç, quatre territoris continuarien per damunt del 13% en 2030: Comunitat Valenciana, Múrcia, Catalunya i Castella-la Manxa. En síntesi, la quitació accelera l’ajust agregat, però no corregix per si sola els desequilibris on l’infrafinançament és més acusada.
AIReF qüestiona a més que el repartiment prevalga a les regions que van pujar l’IRPF en lloc de valorar la disciplina fiscal en el seu conjunt, tant pel costat de l’ingrés com del gasto. Al seu juí, este disseny genera resultats poc alineats amb les necessitats de les comunitats amb menor finançament per habitant, que continuaran suportant majors desequilibris fins i tot després de la condonació.
Comunitat Valenciana: dèficit i regla de gasto
Per a la Comunitat Valenciana, AIReF preveu que el gasto computable cresca per davall de la taxa de referència en 2025 i per damunt en 2026. Estima un dèficit del 2,1% del PIB en 2025 i del 1,7% en 2026; sense els efectes associats a la dana, els saldos serien del -1,3% i -1%, respectivament. En 2027, la desviació en la regla de gasto nacional i en el creixement del gasto primari net respecte a la senda del Pla Fiscal i Estructural de Mitjà Termini s’accentua. Amb polítiques constants, la comunitat aconseguiria en 2030 un dèficit del 1,3% del PIB. En deute, projecta un 40,9% del PIB al tancament de 2026 i manté que la ràtio seguirà en nivells elevats a mitjà termini.
Com a conseqüència, l’entitat anticipa que la Comunitat Valenciana i Murcia hauran de continuar recorrent a mecanismes extraordinaris de finançament en persistir l’incompliment dels objectius de dèficit. Considera que este problema només pot encarar-se amb una reforma global del sistema de finançament i amb major condicionalitat fiscal. La volta de les comunitats als mercats dependrà de la seua posició financera, del seu comportament fiscal i que els inversors mantinguen l’expectativa que l’Estat continuarà actuant com a suport en cas de tensions.
Les projeccions de l’observatori s’elaboren sota supòsits exigents: que totes les comunitats s’adherisquen a la quitació, que destinen tot l’estalvi a reduir dèficit i deute, com a marca la llei, i que a partir de 2027 la major part registre superàvit primari. Si estos supòsits es complixen, l’ajust serà més ràpid; en cas contrari, la convergència cap als límits legals es demorarà i les disparitats territorials persistiran.
