El president de l’Associació de Damnificats Horta Sud València, Cristian Lesaec, ha instat a aconseguir un pacte d’Estat en la comissió d’investigació de la DANA en el Congrés per a afrontar amb eficàcia les catàstrofes naturals i ha reclamat arreglar immediatament els barrancs, als quals ha definit com ‘les artèries de les nostres comarques, els nostres desguassos’. Segons ha defés, actuar sobre llits i punts crítics és clau per a drenar millor i reduir l’impacte quan es repetixen episodis de pluges extremes.
Crida a la unitat
Lesaec ha demanat als grups parlamentaris deixar a un costat les sigles i treballar units. ‘Demanaria una espècie de pacte d’Estat amb la intenció de prendre nota de tot l’esdevingut, per a posar-nos a treballar tots junts, independentment dels partits, oblidant les sigles i pensant en les persones a les quals representem’, ha subratllat. Eixe acord, ha assenyalat, ha de traduir-se en planificació, manteniment d’infraestructures hidràuliques i procediments coordinats entre administracions.
Ha recordat que la comarca ha patit ‘la pitjor catàstrofe en dècades’ i ha lamentat la falta de coordinació i resposta per part de les administracions. També ha qüestionat la gestió del Departament d’Emergències de la Generalitat Valenciana i ha assenyalat directament al seu responsable, Salomé Pradas, de qui ha destacat que es va declarar ‘incompetent’ en seu judicial. ‘Això no és poca cosa. Si la responsable d’emergències es declara incompetent, ens preguntem qui va decidir que la senyora Salomé Pradas era la persona més adequada per a ocupar eixe càrrec i quin era el seu perfil’, ha afirmat.
En la mateixa línia, ha denunciat la lentitud en la presa de decisions després de la DANA, amb un ‘president desaparegut i unes administracions incapaces de posar-se d’acord per a actuar amb la urgència i contundència necessàries’. Per a l’associació, la coordinació clara i els comandaments definits són essencials en les primeres hores.
Sobre les mesures urgents, Lesaec ha demanat als responsables polítics ‘posar-se d’acord per a arreglar els barrancs; són les artèries de la nostra comarca’. Ha insistit que ‘sabem que cada any enfrontem danes, necessitem que eixos desguassos que són els barrancs i els rius estiguen en les millors condicions possibles’ i ha urgit a escoltar els tècnics: ‘Parlen amb enginyers, amb els qui consideren, els necessitem, és vital’.
Com a exemple, ha citat el barranc de Poio, que, segons ha dit, ha tingut ‘anades i vingudes’. ‘Des de 1995 fins a 2025 hem tingut una sèrie de projectes però al final no han acabat en res’, ha lamentat, i ha traslladat una sensació de ‘conya’ davant dècades de promeses sense resultats.
Relats d’absència i descoordinació
Un altre membre de l’associació, Alejandro Carabal, bomber de professió, ha relatat que va eixir com a voluntari des de la seua casa, en pijama, el dia de la tragèdia, en comprovar que l’aigua pujava. Al principi va pensar que era una fuita, però els nivells van continuar creixent, els contenidors suraven, el personal d’una residència acostava a persones amb mobilitat reduïda a l’ascensor i, al poc, es va anar la llum.
Carabal ha assegurat que en la jornada posterior ‘no hi havia ningú’ coordinant l’ajuda. ‘Jo vaig ser a posar-me a la disposició de qui estiguera a càrrec de l’emergència‘, ha indicat. ‘Vam anar a oferir-nos com a professionals i ciutadans’, per a portar oxigen o medicació, buscar desapareguts o fer qualsevol tasca urgent. Eixe esperit de col·laboració veïnal, ‘eixe braç a braç’, és el que ha reclamat també en el Parlament: ‘M’agradaria que passara ací el que va passar al meu poble, als pobles. Els regidors no miraven’ de quin partit eren els uns o els altres.
‘Vam estar sols’ tres, quatre, cinc dies, ha repetit. ‘No hi havia ningú per a ajudar-nos, saquejaven supermercats i no hi havia ningú que ho evitara, i l’endemà tampoc hi havia ningú’. ‘No teníem res, necessitàvem hospitals de campanya, sanitaris, de tot’. Ha reconegut el paper de l’entorn rural: ‘Els agricultors, els tractoristas van fer un treball increïble mentres estàvem abandonats’. Sobre les responsabilitats, ha recalcat que ‘això l’ha de decidir la justícia‘, des de l’àmbit local fins a la resta d’administracions competents.
Per part seua, Verónica Vicent Baquero, policia local de professió, ha aportat el seu testimoniatge després de presenciar com la riuada arrossegava a una xiqueta el dia de la tragèdia. Ha demanat mesures perquè no es repetisquen catàstrofes similars i que ‘les llums de totes les víctimes’ servisquen com a camí ‘per a legislar millor’, amb normes que ajuden a ‘minimitzar’ riscos en el futur. ‘No visc amb rancor’, ha dit, i ha reclamat que els qui gestionen emergències es formen i es preparen correctament per a ser ‘exemplars’ en situacions crítiques.
