Elizabeth González Peralta, víctima de la DANA de 2024 a València, ha declarat davant la Comissió del Congrés que la tragèdia no va ser una catàstrofe natural, sinó política, i ha demanat que es depuren responsabilitats. Ha denunciat demores en les alertes, falta de coordinació i absència d’ajuda en les primeres hores, que considera decisives per a salvar vides.
La compareixent ha intervingut durant 15 minuts dins d’una sèrie de testimoniatges que la comissió ha escoltat des d’ahir i fins demà sobre l’ocorregut el 29 d’octubre del passat any. Ha explicat que va quedar atrapada quan una barrancada sobtada la va sorprendre mentres conduïa per la V30 de camí a casa. Diversos conductors van començar a eixir dels seus vehicles al crit de ‘ve aigua, ve aigua, cal eixir d’ací’, mentres la via es convertia en una ratera.
Davant l’avanç de l’aigua, ha relatat que va haver d’abandonar el cotxe i caminar a les fosques fins a refugiar-se en un camió al costat d’altres persones. La por i la falta d’informació van marcar eixes hores, segons el seu relat, amb molts conductors immobilitzats sense saber si havien d’esperar o intentar posar-se fora de perill pels seus propis mitjans.
Relat de la nit en la V30
González Peralta ha subratllat que l’alerta en el mòbil va sonar ‘a les 20.12 hores, una cosa així’ quan l’aigua ja li arribava a l’altura dels genolls. Ha afegit que va romandre en el camió des de les 20.30 fins a les 2.45 i que ‘era pànic el que teníem’. En una anomenada al 112, li van avisar que ‘no podrien procedir perquè estaven col·lapsats i no hi ha cap protocol a seguir’, mentres que un guàrdia civil li va dir ‘que no anava a vindre ningú a la V30’.
Amb l’avanç de l’episodi, dos bombers que van aconseguir el camió els van indicar que, donada la gravetat, l’única eixida era a peu. Per a abandonar la zona, ha contat que van haver de tirar-se a l’aigua, que els arribava per la cintura, i avançar agarrats a les llambordes. Ja a Paiporta, a les 3.00 de la matinada, quan el nivell va baixar, no es va enviar cap efectiu des de València, alguna cosa que l’afectada ha qualificat d’incomprensible. Ha demanat que algú explique ‘per què ningú ens va avisar, ens va prestar auxili’, i ha lamentat que l’endemà l’ajuda tampoc va ser suficient per a un escenari que ha descrit com a dantesc.
Ha assegurat que ‘l’única cosa positiva de la dana ha sigut les bones persones’, en referència a l’ajuda entre particulars. En canvi, ha considerat que les autoritats ‘no han estat a l’altura, ni abans ni després’. En les seues paraules, era una situació d’emergència i la reacció va arribar tard. ‘Només espere que es depuren responsabilitats i que això no torna a succeir i se’ns ajude a una reconstrucció al més prompte possible (…) No hi ha sigut una catàstrofe natural. Ha sigut una catàstrofe política’, ha conclòs.
Obres pendents i retrets polítics
En la seua intervenció, ha qüestionat per què no es va executar el projecte hidràulic del Barranc de Poio. Ha recordat que en 2021 el Ministeri per a la Transició Ecològica ‘va arxivar definitivament l’expedient al·legant que el cost estimat no justificava els beneficis i que s’havia de buscar una solució menys agressiva per a l’entorn agrícola i natural’. Ha agregat una xifra per a dimensionar l’impacte: ‘Només a València, 229 víctimes’.
També ha preguntat: ‘Per què no es va declarar l’estat d’emergència? i per què, en veure la ineptitud del Govern valencià, el Govern central tampoc la va declarar?’. Al seu juí, la falta d’avís i el col·lapse operatiu van multiplicar el risc per als qui van quedar atrapats, amb carreteres bloquejades, veïns aïllats i danys que encara exigixen mesures de reconstrucció.
En el torn dels grups, Nahuel González, de Sumar, ha parlat d’un ‘component d’impunitat, de negligència gegantesc’. I ha afegit: ‘El Govern de València va ser el govern de la vergonya el dia 29 d’octubre de 2024. No sols no van gestionar, sinó que van encobrir i van protegir fins al dia de hui que seguixen sense demanar perdó’.
