El Vila-real ha caigut 1-0 davant el Pafos i ha compromés seriosament les seues opcions de classificació per a la següent fase de la Lliga de Campions. El dol es va decidir amb una cabotada de Luckassen a l’inici del segon temps, a l’eixida d’un córner, després d’una primera mitat en la qual l’equip espanyol va començar amb autoritat però es va anar apagant fins a quedar embossat en la precipitació i la falta d’encert en l’últim passe.
La trobada va arrancar amb un avís local de Diumenges Quina que va marxar alt, un esglai que va activar al Vila-real. Pépé va provar de falta i, poc després, Mikautadze no va arribar per centímetres a una deixada de Ayoze en l’àrea xicoteta. La més clara va arribar en el minut 9: Gueye es va plantar davant Michael, però el portera va tapar el mà a mà. Malgrat el pla conservador del Pafos, el conjunt castellonenc trobava espais i generava arribades amb una certa continuïtat.
Amb el pas dels minuts, el Vila-real va baixar el ritme com si el gol anara a arribar per inèrcia. Eixe xicotet fre va donar aire al Pafos, que va anar guanyant confiança i acabant per bloquejar les línies de passada. L’equip espanyol va deixar de trobar amb avantatge als seus desequilibrantes —Pépé i Moleiro— i tampoc va connectar amb Ayoze i Mikautadze en zones de rematada. Sense finor en l’últim passe, el tram final del primer acte va resultar pla, sense sensació real de perill visitant.
Res més eixir de vestuaris, va arribar el colp: minut 46 i Luckassen va rematar només en l’àrea xicoteta un servici de cantonada de Sema. El punt va esperonar al Pafos i va deixar tocat al Vila-real, que va patir fins i tot un altre esglai amb un tret de Quina. Marcelino va agitar la banqueta amb Solomon i Oluwaseyi, i més tard amb Pedraza i Gerard. Sota la batuta de Parell, l’equip va recuperar la possessió i va començar a xafar àrea; Oluwaseyi va acariciar l’empat de cap, mentres que Pépé i Solomon van perdonar des de posicions franques. No obstant això, l’ansietat va anar creixent i el Pafos va defendre el seu botí amb orde fins al final.
Autocrítica de Marcelino
El tècnic va ser contundent en avaluar la derrota: ‘Ens ha faltat humilitat i cal demanar perdó al club i a l’afició’. Va admetre que ‘hem fet un partit molt dolent, no semblava que estàvem jugant la Champions’, i que el rival ‘va defendre molt bé i en una pilota parada va marcar en la seua única ocasió’. Sobre el futur en el grup, va advertir que ‘és impossible si juguem com hui’. També va assumir responsabilitats: ‘El primer responsable soc jo’ i va recordar una dada reveladora de la primera part: ‘Des del minut 10 al 45 ni tirem a porta’. Al seu juí, l’equip ‘va estar però no va competir’ i va perdre un partit que hauria d’haver-hi, com a mínim, puntuat.
El pla del Pafos
Juan Carlos Carcedo va explicar la victòria com l’execució d’un llibret clar: ‘sabíem que si passaven els minuts sense encaixar, anàvem a tindre les nostres opcions’. Va assenyalar que, després d’un inici amb esglais, els seus jugadors ‘han sabut aparellar-se bé i assentar-se en el partit’. Va reivindicar les fortaleses de l’equip xipriota: ‘Som un equip que compta amb accions perilloses a la contra i que, a pilota parada, també pot fer mal’. Amb el marcador a favor, el Pafos es va replegar amb solvència i va protegir el 1-0, arredonint una jornada històrica per als seus interessos i deixant al Vila-real amb l’obligació de reaccionar en les pròximes cites europees.
