Mariló Gradolí, portaveu de l’Associació de Víctimes de la dana del 29 d’octubre, ha assegurat en la comissió d’investigació del Congrés que la dimissió de Carlos Mazón com president de la Generalitat no és suficient. Ha recalcat que exigixen veritat, justícia i reparació, i que no flaquejaran. Segons la seua intervenció, la renúncia no esgota les responsabilitats que, al seu juí, es deriven de com es va gestionar l’emergència i de les decisions adoptades abans i durant l’episodi de pluges.
Gradolí ha afirmat que la responsabilitat política era de la Conselleria d’Emergències i dels qui exercien la direcció del pla d’emergències. Ha subratllat que esta cadena de responsabilitat no li l’han inventada les víctimes, sinó que és el marc legal que ordena la gestió d’emergències. Per això, ha explicat, assenyalen al Consell i a la seua màxima representació, perquè tenien la capacitat i l’obligació d’activar els mecanismes de protecció pública per a salvar vides i protegir la població.
Retrets a la gestió del Consell
En eixa línia, ha insistit que el Govern valencià no va estar a l’altura. En les seues paraules: ‘No van estar a l’altura i s’han dedicat a menysprear-nos, a fer càlculs polítics només per a tindre vots que els permeta conservar el càrrec i la paga’. Ha qualificat als responsables de ‘covards i d’irresponsables’ i ha acusat l’Executiu de ‘mentir, amagar proves, com els vídeos que finalment han eixit a la llum, i intentar traslladar les responsabilitats a tots els altres i a altres institucions’.
Alhora, ha interpel·lat sobre la falta d’avisos previs, en preguntar: ‘Quantes vides s’haurien salvat si haguérem sigut avisats amb temps?’. I ha repetit el missatge central de l’associació: ‘Les víctimes ni oblidem ni perdonem‘. Per a Gradolí, ‘no pensen que amb una fugida disfressada de dimissió es va acabar. No és suficient. Una dimissió no és suficient. Exigim veritat, justícia, reparació’.
Ha lamentat que ‘no parlem de xifres, parlem de vides, parlem d’infàncies truncades perquè no va sonar una alerta’ i ha posat el focus en les conseqüències immediates de la desprotecció: ‘parlem d’hòmens i dones que no van tindre temps per a entendre el que els estava passant, que en tots els casos no van saber que la mort venia pel carrer fins que ja era massa vesprada’. Al seu juí, la fallada en l’activació d’avisos i protocols es va traduir en minuts crítics que no van arribar.
Un testimoniatge que demana justícia
En la mateixa sessió, Antonia García, també integrant de l’Associació de Víctimes de la dana del 29 d’octubre, ha relatat la pèrdua del seu marit i de la seua filla i ha subratllat que les víctimes ‘no van morir per un fenomen climàtic’, sinó per una ‘gestió irresponsable i negligent‘. ‘Esta tragèdia no va ser natural, va ser humana’, ha assegurat entre llàgrimes.
Ha recordat com el seu espòs i la seua filla, infermera de 24 anys, van perdre la vida quan van baixar al garatge de la seua vivenda per a intentar traure els cotxes davant la crescuda sobtada de l’aigua, sense que ‘cap institució ni organisme alertara del tsunami que se’ls venia damunt’.
Del seu marit, ha dit que era ‘una persona alegre, enginyosa i conciliadora, que sempre veia la botella mig plena i sabia calmar les aigües. Era l’ànima de la festa, l’amor de la meua vida, el meu millor company, el meu mestre’. Sobre la seua filla ha destacat ‘una humilitat que la feia més forta que qualsevol paraula’ i ‘una llum molt discreta però inoblidable’. Ha demanat que el seu dolor ‘servisca per a alguna cosa’ i que s’esclarisquen responsabilitats.
Amb les quatre intervencions previstes per a hui, es donarà per conclosa la fase de compareixences de les víctimes en el Congrés, que han sigut les primeres a intervindre per a ajudar a dilucidar què va passar el dia de la dana. Després, la comissió obrirà una segona etapa que portarà a comparéixer a tècnics i responsables polítics, inclòs Carlos Mazón, amb el propòsit d’aclarir decisions, verificar protocols i depurar responsabilitats.
