El Museu de Belles Arts de València continua la seua política de consolidació de col·leccions amb la compra de dos retrats femenins que s’incorporen als fons de la segona mitat del segle XVI i de l’últim terç del XIX. La inversió total ascendix a 47.197,90 euros i respon a l’objectiu de la Generalitat d’incrementar el patrimoni artístic públic i enfortir el principal museu de la Comunitat Valenciana, sumant peces representatives de dos moments clau del retrat europeu.
Un Zucchi en coure
La primera adquisició és un possible retrat de la infanta Catalina Micaela d’Àustria, filla de Felip II i d’Isabel de Valois. Es tracta d’un oli sobre coure de 24 x 19,5 centímetres, realitzat cap a 1570 pel pintor manierista florentí Jacopo Zucchi (1541-1590), estret col·laborador de Giorgio Vasari. El preu de compra ha sigut de 23.827,90 euros. L’obra pertany a la seua etapa romana, en la qual l’artista va desenrotllar una producció en xicotet format sobre làmina de coure, un suport que afavorix la minuciositat i la precisió del detall.
Este retrat s’alinea amb peces com ‘Les tres Edats’, de la Galeria dels Uffizi, o el retrat de ‘Clelia Farnese’, conservat en el Palau Barberini de Roma. En este corpus, Zucchi combina detalls naturalistes d’ascendència flamenca amb una interpretació original dels temes iconogràfics i una notable penetració psicològica en els models, trets que expliquen per què es considera una de les etapes més brillants de la seua carrera. La seua incorporació situa en la col·lecció del MuBAV un exemple del manierisme internacional més refinat, ampliant la lectura del retrat cortesà del Renaixement tardà.
Madrazo i la baronessa de Spínola
La segona obra és un retrat de María de les Angoixes Martos i Arizcun (1854-1923), baronessa de Spínola, oli sobre tela de 90 x 64 centímetres pintat en 1875 per Federico de Madrazo i Kuntz (1815-1894), mestre retratista de tall romàntic pertanyent a una de les grans sagues de pintors espanyols del segle XIX. La peça destaca per la lluminosa encarnadura, la dolçor del rostre, el detall dels rínxols del pentinat, els encaixos, el vestit i la soltesa de la pinzellada, qualitats que sintetitzen l’elegància i l’ofici de l’autor.
La retratada era filla dels comtes d’Heredia-Spínola, molt vinculats a la causa alfonsina abans de la Restauració monàrquica, i al seu favor el rei Alfons XIII va crear en 1894 el títol de baronessa de Spínola. El llenç, adquirit per 23.370 euros, correspon al període de maduresa de Federico de Madrazo i la seua presència cobrix una representació fins ara insuficient de l’artista en el Museu de Belles Arts de València. Amb la seua arribada, es facilita un millor estudi de l’evolució del retrat decimonònic i s’enriquix el discurs expositiu amb un referent de la pintura de cort.
Les dos adquisicions, de preu similar i procedents de contextos distints, amplien l’arc cronològic i tècnic del museu, en posar en diàleg un oli sobre coure de xicotet format amb un oli sobre tela de major grandària. El conjunt contribuïx a oferir una visió més completa del retrat femení entre el Renaixement i el segle XIX, reforçant tant la investigació com l’experiència del visitant i complint la línia estratègica d’inversió pública en art.
