Un estudi realitzat a l’Hospital Doctor Peset ha confirmat que la cirurgia endovascular amb endopròtesis fenestrades (FEVAR) és una opció segura, eficaç i ben tolerada per a tractar aneurismes complexos d’aorta també en pacients de 80 anys o més. La investigació descarta que l’edat avançada, per si sola, siga un factor de risc determinant en esta mena de procediments d’alta complexitat.
Els aneurismes d’aorta són dilatacions progressives de l’artèria principal del cos que, si es trenquen, poden causar una hemorràgia interna potencialment mortal. Quan la dilatació afecta a la zona en la qual naixen les artèries que irriguen renyons o altres òrgans, l’abordatge exigix tècniques especialitzades. En este escenari, la FEVAR repara l’aorta des de l’interior del vas sanguini sense obrir l’abdomen, la qual cosa reduïx el trauma quirúrgic i accelera la recuperació respecte a la cirurgia oberta tradicional.
Estes pròtesis incorporen xicotetes obertures o finestres que permeten mantindre el flux cap a òrgans vitals mentres reforcen la paret danyada. D’esta manera, es protegix la perfusió de renyons i altres vísceres alhora que es controla l’aneurisma, una combinació clau per a casos complexos en els quals hi ha branques arterials implicades.
Evidència en pacients octogenaris
El treball, desenrotllat en el Servici d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular, ha analitzat 79 pacients tractats entre 2014 i 2024 amb FEVAR, dels quals un 16,5% eren octogenaris. Els resultats es van presentar en el VII Congrés Internacional del Capítol de Cirurgia Endovascular de la Societat Espanyola d’Angiologia i Cirurgia Vascular (SEACV).
La comparació entre majors i menors de 80 anys va avaluar èxit tècnic, complicacions, necessitat de reintervenció, temps d’hospitalització i supervivència. L’anàlisi ha mostrat que l’edat avançada no incrementa les complicacions ni reduïx les opcions d’èxit.
En concret, el grup d’octogenaris va aconseguir un èxit tècnic del 100% i no va presentar diferències significatives en l’estada hospitalària ni en les complicacions postoperatòries enfront de pacients més jóvens. A més, la supervivència a l’any i als tres anys va ser lleugerament superior en els majors de 80 (92,5% i 83,1%, respectivament). Més enllà dels cinc anys, la supervivència es reduïx, com calia esperar, pel pes de comorbiditats i malalties cardíaques associades a l’edat.
‘L’edat, per si sola, no ha de ser un criteri d’exclusió per a oferir un tractament endovascular avançat’, ha explicat la doctora Amaia Echaide, autora principal de l’estudi. Segons ha afegit, ‘les nostres dades confirmen que els pacients majors poden beneficiar-se tant com els més jóvens d’estes tècniques mínimament invasives, que reduïxen el risc quirúrgic, el temps de recuperació i l’estada hospitalària’.
Decisió individualitzada i riscos
Els autors subratllen, no obstant això, que estes troballes no han d’interpretar-se com una invitació a generalitzar indicacions. Les tècniques menys invasives també comporten riscos i possibles inconvenients. Per això, la indicació ha de valorar-se cas a cas, ponderant l’equilibri entre benefici i risc.
Eixa decisió es recolza en tres factors: el risc de la intervenció, el risc de mortalitat derivat del propi aneurisma i les expectatives de supervivència segons les malalties associades, més freqüents amb l’edat. ‘El futur passa per la personalització de la cirurgia vascular, i això inclou també adaptar la tècnica a les condicions de cada pacient, no sols a la seua anatomia, sinó també a la seua edat i comorbiditats’, ha conclòs Echaide.
