John Eliot Gardiner debutarà este dimecres en el Auditori del Palau de les Arts Reina Sofia de València al capdavant de la Orquestra de la Comunitat Valenciana. Serà la primera formació espanyola que dirigix en la seua trajectòria, una fita que subratlla la projecció de la OCV i l’expectació d’una vetlada assenyalada en la temporada simfònica del coliseu.
La presència del mestre britànic protagonitza una de les cites més esperades del curs en Els Arts. Amb este concert, la OCV s’unix al selecte cercle d’orquestres amb les quals treballa habitualment, entre elles les Filharmòniques de Berlín, Londres, Nova York i Viena, la Concertgebouw d’Amsterdam, l’Orquestra Nacional de França i la Symphonieorchester dones Bayerischen Rundfunks. Este context situa la col·laboració valenciana al nivell de les grans places simfòniques.
Programa amb Dvořák i Sibelius
Figura ‘indiscutible’ de la música antiga i barroca i referent de la interpretació historicista, Gardiner destaca també per les seues celebrades incursions en el romanticisme. A València mostrarà eixe vessant amb un programa que connecta dos visions del nacionalisme musical: la del txec Antonín Dvořák i la del finlandés Jean Sibelius, un recorregut que va de l’afirmació folklòrica centreeuropea a l’èpica paisatgística nòrdica.
El mestre obrirà la vetlada amb la ‘Sexta simfonia’ de Dvořák, considerada la primera obra mestra del compositor. La partitura conjumina la tradició simfònica centreeuropea amb la idealització de la música popular del seu país, i oferix contrastos rítmics i melòdics que permeten a l’orquestra lluir empastament, caràcter danzable i atenció al detall.
La segona part estarà dedicada a la ‘Quinta’ de Sibelius, la més popular de les seues simfonies, un cant al paisatge nevat de Finlàndia i una dels cims del sinfonismo del segle XX. La seua arquitectura expansiva i el seu cèlebre impuls final propicien una lectura de gran alé, i emmarquen un tancament que posa el focus en la poètica sonora del nord europeu.
Amb este debut, Gardiner reforçarà el seu vincle amb el repertori romàntic en diàleg amb una orquestra que aspira a consolidar-se en el circuit internacional. Per a la OCV, compartir faristol amb un director de la seua trajectòria serà també una prova de maduresa artística que mesurarà flexibilitat estilística i qualitat tímbrica davant dos universos estètics complementaris.
