El PP proposa a Juan Francisco Pérez Llorca per a encapçalar la Generalitat Valenciana. Home de màxima confiança de Carlos Mazón, este alacantí de 49 anys ha escalat des de la política municipal fins al lideratge parlamentari amb un estil discret i negociador, la qual cosa reforça un relleu que es percep continuista respecte al projecte actual.
La seua designació s’interpreta com l’opció més lògica en el tauler autonòmic: cap conseller és diputat perquè Mazón els va obligar a deixar l’acta per a centrar-se en la gestió, i el reglament exigix ser parlamentari per a ser investit. Pérez Llorca sí que ho és i, a més, controla el grup com síndic i l’organització del partit com a secretari general del PPCV. A això suma una relació cordial amb Vox, els vots de la qual resulten imprescindibles per a la investidura.
Trajectòria des de la política municipal
Afiliat al PP des de fa dos dècades, va iniciar la seua carrera en 2003 en el que definix com el ‘fred’ de l’oposició municipal en ser triat regidor a Finestrat, un municipi veí de Benidorm tradicionalment governat pels socialistes fins a 2007, quan el PP va aconseguir la majoria absoluta.
Durant huit anys es va foguejar en la gestió al capdavant d’Urbanisme. En 2015 va aconseguir l’Alcaldia i l’ha revalidada amb folgança; en 2023 va obtindre el 74,2% dels vots, amb 11 dels 13 regidors, un aval que apuntala la seua imatge de gestor.
El seu salt provincial va arribar amb l’acta en la Diputació d’Alacant, renovada en 2019, on va estrényer la relació amb Mazón, president de la institució en minoria eixa legislatura. En el congrés regional de 2021, amb Mazón al capdavant del PPCV, Pérez Llorca va passar de coordinador provincial a vicesecretari d’Organització. Eixe mateix any va deixar la Diputació per a assumir el càrrec de portaveu del PP en la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
En 2023 va ser el responsable de la campanya autonòmica del PP. Després de la victòria, va sumar el càrrec de portaveu adjunt en Les Corts i va participar en la negociació del pacte de govern amb Vox, el primer que es va tancar a Espanya després d’eixos comicis, així com en l’acord amb Ens Uneix que va donar al PP la Presidència de la Diputació de València. A l’agost de 2023 va ascendir a número dos del partit i, al juliol de 2024, després de l’eixida de Vox del Consell, va assumir la sindicatura del PP en Les Corts, la qual cosa va augmentar la seua visibilitat pública malgrat el seu perfil habitual allunyat de focus i la seua preferència per intervindre en valencià.
Suports, investidura i calendari
El ‘runrún’ sobre la seua possible successió a Mazón va prendre cos després de la dana del 29 d’octubre de 2024, que va deixar 229 morts. El 31 d’octubre, després de reunir-se amb els tres presidents provincials, va eixir amb el seu suport per a rellevar a Mazón si este dimitia. La hipòtesi va créixer quan el 3 de novembre el president va anunciar la seua marxa. Després d’una setmana de silenci, este dilluns va assegurar que ningú li havia proposat encara ser el successor, encara que el seu nom ja s’havia instal·lat com a favorit per la seua posició orgànica i la seua capacitat de pacte.
La seua elecció obri una via de continuïtat en el Consell i facilita la negociació parlamentària: com síndic, coneix els temps de la Cambra i les majories necessàries; com a secretari general, ordena l’estratègia del partit. Amb Vox com a soci imprescindible, el seu perfil dialogant i els precedents d’acords tanquen part del camí a la investidura, a l’espera de concretar suports.
En paral·lel, el 21 de novembre està citat a declarar com a testimoni davant la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana, per les crides que va mantindre eixa vesprada amb la llavors consellera d’Interior, Salomé Pradas, i amb Carlos Mazón. La compareixença, fixada l’endemà passat que concloga el termini per a presentar candidatura a la investidura, condiciona la seua agenda immediata però no altera el recorregut polític dibuixat pel PP per al relleu en la Generalitat.
