El ple de Les Corts Valencianes ha aprovat, amb els vots de PP i Vox, una reforma del reglament que suprimix el llenguatge inclusiu i reorganitza l’estructura interna de la Cambra. El canvi inclou l’eliminació de diverses comissions i el trasllat de les seues matèries a altres òrgans parlamentaris.
Desapareixen les comissions de Polítiques d’Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI, d’Assumptes Europeus, de Drets Humans i de Participació Ciutadana. Els seus continguts passen a integrar-se en altres comissions, la qual cosa ha concentrat eixos debats en fòrums més amplis i amb agendes més carregades, reduint espais específics de seguiment i control.
La reforma també elimina l’ús de llenguatge inclusiu en l’activitat institucional de la Cambra; modifica la paritat de la Mesa, on es manté l’equilibri però desapareix la regla de ‘cremallera’; i permet la transferència de crèdits entre diferents seccions d’ens estatutaris. La supressió de la ‘cremallera’ obri marge per a compondre la Mesa sense alternança estricta, mentres que les transferències pressupostàries introduïxen major flexibilitat en la gestió econòmica.
Tramitació per lectura única
La proposta s’ha tramitat per lectura única, per la qual cosa ha arribat al ple sense passar per la comissió de Reglament i sense possibilitat d’esmenes dels grups. El PP ha designat a Carlos Mazón com a portaveu d’eixa comissió. Mazón ha arribat a la Cambra avançada el matí i, una vegada acabat el debat, ha pogut votar a favor de la reforma.
Este procediment ha accelerat els temps i ha concentrat la decisió en el ple, limitant la capacitat de negociació i de modificació del text durant el tràmit.
Reaccions enfrontades
PP i Vox han defés que la norma es basa en ‘l’experiència, la necessitat i el sentit comú‘ i que busca ‘adaptar-se al que reclama el poble valencià’. En eixa línia, el diputat popular Alejo Font de Mora ha emmarcat la via triada ‘per rapidesa, agilitat i per a adaptar-se al que reclama el poble valencià’, i ha recordat que la lectura única ja es va utilitzar en 2015, 2018 i 2024 durant el govern del Botànic. També han retret a l’esquerra el seu ‘feminisme de pandereta’.
L’oposició ha denunciat tant el fons com la forma. El PSPV ha qualificat la reforma de ‘feixista’ per impedir el debat i les aportacions, i ha anunciat que la recorrerà davant el Tribunal Constitucional per ‘vulneració de drets fonamentals’. Compromís ha advertit d’un retrocés en drets per a les dones i les persones LGTBI i ha avançat un altre recurs per inconstitucionalitat.
L’intercanvi dialèctic s’ha endurit. Des del PP s’ha acusat el PSPV de buscar ‘soroll mediàtic‘ i de centrar-se en el llenguatge inclusiu, que han titllat de ‘una aberració’ i ‘en contra de la RAE’. També han replicat que ‘feixisme’ és ‘tindre segrestat el Congrés’ o ‘ocupar el Tribunal Constitucional o la Fiscalia General de l’Estat’. Els socialistes han respost amb un ‘lliçons, poques’ i han assegurat que expulsen a les persones acusades d’abús o assetjament, mentres que el PP ‘pacta amb ells i governa amb ells’.
Amb esta reforma, la Cambra ha concentrat les matèries suprimides en comissions generals, ha retirat l’ús del llenguatge inclusiu dels seus documents i comunicacions oficials i ha flexibilitzat la composició de la Mesa en eliminar l’alternança estricta de sexes. A més, l’habilitació de transferències de crèdit entre seccions d’ens estatutaris ha ampliat el marge de gestió pressupostària dins del marc parlamentari.
