El nombre de dones que es va acollir a la dispensa legal de declarar contra el seu agressor va augmentar un 22,5% en el tercer trimestre de 2025, fins a 5.480 casos. Eixe volum va suposar que una de cada deu víctimes de violència de gènere, el 11,5%, va renunciar a atestar, d’acord amb les dades del Consell General del Poder Judicial. La negativa a declarar va limitar la prova disponible, especialment en un delicte que sol ocórrer en l’àmbit privat, i va elevar el risc d’absolució quan no va haver-hi altres elements que sostingueren l’acusació.
En el mateix període, les denúncies registrades pels jutjats van ascendir a 53.268, un increment del 0,23%, la qual cosa va equivaldre a una mitjana de 579 al dia en tota Espanya. El nombre de víctimes va aconseguir les 49.156, un 0,88% més, de les que el 61% eren espanyoles i el 39% estrangeres. Entre elles es van comptabilitzar 121 menors tutelades. La taxa de víctimes va pujar lleugerament fins a 19,8 per cada 10.000 dones, enfront de 19,6 un any abans.
Desigual impacte per territoris
Per damunt de la mitjana es van situar Balears, amb 35,9 víctimes per cada 10.000 dones, Comunitat Valenciana amb 25,3, Canàries amb 24,4, Murcia amb 24,1, Cantàbria amb 22,9, Madrid amb 21,5 i Andalusia amb 20,9. Per davall van quedar Galícia amb 12,9, La Rioja amb 13,4, Castella i Lleó amb 14,1, Astúries amb 15,1, País Basc, Extremadura i Castella-la Manxa amb 15,8, Catalunya amb 16,5, Aragó amb 19,1 i Navarresa amb 19,2. Estes diferències van reflectir una disparitat territorial en la incidència i en l’aflorament de casos.
Set de cada deu denúncies van ser presentades directament per les víctimes, el 72,29%, un patró que es va mantindre constant respecte a trimestres anteriors. A penes el 1,92% de les denúncies van partir de persones de l’entorn, mentres que el 16,27% van procedir d’atestats policials, el 6,96% d’informes de lesions i el 2,56% de terceres persones. La preponderància de la denúncia directa va mostrar que, en la majoria dels casos, l’activació del procediment judicial es va iniciar per iniciativa de la pròpia víctima.
L’Observatori de Violència Domèstica i de Gènere va subratllar l’augment de les dones que van decidir no declarar contra el seu agressor. Van ser 5.480 entre juliol i setembre, un 22,5% més que un any abans. El testimoniatge de la víctima va resultar decisiu per a evitar absolucions, a l’ésser amb freqüència l’única prova disponible. Entre els factors que van portar a la negativa a declarar es van esmentar la por, les amenaces, la pressió familiar, la culpabilitat o el desig que a l’agressor no li ocorreguera res.
En paral·lel, els jutjats i tribunals van dictar 13.446 sentències, un 2,67% més, de les que 11.376 van ser condemnatòries, el 84,64%, per damunt del 82,80% d’un any abans. El percentatge de condemnes va variar segons l’òrgan: els jutjats de violència sobre la dona van aconseguir el 94,53%, les audiències provincials el 86,08% i els jutjats penals el 71,05%. Els jutjats de menors van enjudiciar a 77 hòmens, enfront de 54 un any abans, i van imposar mesures en 74 casos.
En matèria de protecció, van descendir lleugerament tant les sol·licituds com les concessions d’ordes. Es van demanar 12.844 ordes de protecció, un 1,6% menys, i es van acordar 8.920, un 1,15% menys, de manera que es va adoptar el 69,44% de les sol·licitades. El 72,8% de les víctimes que van demanar protecció eren espanyoles, 7.866, i 149 eren menors d’edat, el 1,89%. Les mesures penals de protecció van sumar 16.185, un 1,27% més; en un 64,31% dels casos es van dictar ordes d’allunyament i en un 68,10% prohibicions de comunicació, la qual cosa va evidenciar que podien acumular-se. En l’àmbit civil es van adoptar 5.100 mesures cautelars, un 0,85% menys: el 19,71% sobre prestació d’aliments, el 14% sobre atribució de vivenda, el 12,55% sobre suspensió de visites, el 8,45% sobre suspensió de la guarda i custòdia i el 3,39% sobre suspensió de la pàtria potestat, que va augmentar un 38,4%.
