La DANA del 29 d’octubre de 2024 va provocar danys superiors a 6,9 milions d’euros en l’ecosistema de les arts visuals de la Comunitat Valenciana, segons un informe tècnic-pericial de AVVAC. Més d’un any després, bona part d’eixa pèrdua seguix sense reconéixer-se ni compensar-se, la qual cosa prolonga la paràlisi de nombrosos projectes i trajectòries.
El peritatge, especialitzat en art contemporani, documenta l’impacte real sobre prop d’un centenar d’artistes: pèrdua d’estudis, tallers i espais de treball; destrucció d’obra i arxius; cancel·lació de projectes i minvament de la capacitat de producció. No es tracta només de danys materials, sinó d’un retrocés acumulat que afecta la continuïtat professional i a la possibilitat de generar ingressos.
Ajudes insuficients i danys intangibles
El document constata que les ajudes públiques activades després de l’emergència no van contemplar el capital creatiu ni els danys intangibles, un dels principals actius de l’ofici artístic. Quan desapareixen l’obra, els arxius i els projectes en marxa, es perden anys d’inversió de temps i d’investigació, i es frustra la programació d’exposicions i encàrrecs ja compromesos. L’absència d’instruments que mesuren este valor explica per què tantes pèrdues han quedat fora de les compensacions.
‘La dana no sols va destruir espais i materials, va destruir projectes i carreres professionals en curs’, assenyala AVVAC.
La majoria dels artistes afectats treballa en condicions de precarietat estructural i en espais situats en zones de risc, una realitat que els plans d’emergència no van atendre adequadament. L’informe advertix que episodis com este poden deixar de ser excepcionals i ser conseqüència directa de l’emergència climàtica, per la qual cosa reclama un pla estructural de protecció del sector.
Entre les principals reivindicacions, AVVAC planteja el reconeixement del peritatge especialitzat en art per a valorar els verdaders danys, la creació de protocols culturals d’emergència i l’elaboració de censos oficials d’artistes i espais de producció. També proposa assegurances adaptades al valor real de l’obra i mesures que garantisquen la continuïtat professional després d’una catàstrofe. Estes ferramentes permetrien actuar amb rapidesa, evitar pèrdues irreparables i sostindre l’activitat mentres es recuperen els espais i la producció. Sense canvis estructurals, el sector artístic continuarà sent un dels ‘grans invisibles’ en situacions d’emergència, malgrat la seua aportació econòmica, social i cultural.
L’informe oferix un marc tècnic i operatiu per a convertir la catàstrofe en una oportunitat de reforma i de reconeixement del treball artístic. ‘La cultura no pot continuar tractant-se com un mal col·lateral. Protegir als qui creguen és protegir el teixit democràtic de la societat’, afirmen. El projecte ha sigut finançat gràcies al Pla de Reconstrucció de la Cultura Valenciana del Ministeri de Cultura d’Espanya.



