El Llevant va firmar un empat in extremis davant la Reial Societat (1-1) gràcies a un penal comés sobre Carlos Álvarez i transformat per Adrián de la Font en l’afegit. El gol, que va arribar quan el partit es moria, va alleujar a un equip necessitat i va frenar de colp a un rival que ja es veia amb els tres punts. El resultat, no obstant això, va prolongar la sequera granota en el Ciutat de València: seguix sense guanyar a casa en la present temporada.
Kubo va avançar a la Real al caient del descans
El xoc va arrancar amb nervis i més prevenció que risc. En els primers vint minuts, a penes es van comptar dos avisos: un tret desviat de Mikel Oyarzabal i un altre de Víctor García amb idèntic destí. La Real va imposar la possessió i el ritme, va madurar atacs a pilota parada i va trobar per moments el cap de Oyarzabal, la rematada del qual va marxar prop del travesser. El Llevant, a remolc, va estar atent per a pressionar l’eixida d’Álex Remiro i quasi capitalitza un error amb el peu del portera, però no va convertir l’esglai en ocasió clara. I quan el descans semblava escriure un 0-0, va aparéixer Takefusa Kubo.
Després d’una recuperació en camp rival, Gonçalo Guedes va armar una transició veloç i va posar un centre mesurat que Kubo va cabotejar creuat. No va ser un testarazo potent, però sí prou orientat per a superar a Mathew Ryan i obrir el marcador just abans de l’intermedi (0-1, min. 45).
El Llevant va eixir amb una altra cara després del pas per vestuaris i, en tot just cinc minuts, va generar la seua ocasió més clara. Una jugada assajada en una falta indirecta va deixar a Pablo Martínez amb espai després de la passada de Carlos Álvarez; el migcampista va soltar un derechazo dins de l’àrea i es va topar amb una mà salvadora de Remiro, que va sostindre als txuri-urdin en el seu moment més delicat.
Amb el pas dels minuts, la Real va refrescar la seua zona ofensiva amb Brais Méndez i Arsen Zakharyan per a recuperar la pilota i el control. Ho va aconseguir i ho va convertir en dos oportunitats que van exigir a Ryan, ferma davant els trets de Oyarzabal i Kubo. La circulació visitant va donar calma als donostiarres i va augmentar l’ansietat d’un Llevant que veia com se li escapaven les arribades amb perill.
Dela va rescatar un punt en el 92
Quan el partit semblava sentenciat, Carlos Álvarez va ser derrocat dins de l’àrea i el col·legiat Guillermo Cuadra va assenyalar el punt de penal. Adrián de la Font, Dela, va assumir la responsabilitat i va empatar amb temprança en el temps afegit (1-1, min. 92). El Ciutat de València es va bolcar i el Llevant va encadenar dos servicis de cantonada que van alimentar la remuntada, encara que el marcador ja no es va moure.
El punt va donar oxigen als granotas però no va trencar la seua ratxa sense victòries com a locals. Per a la Real, que havia recuperat el comandament en el tram final, l’empat va suposar una frenada quan ja acariciava el triomf. El dol, corresponent a la jornada 17 de LaLiga EA Sports, es va disputar davant 17.346 espectadors en el Ciutat de València.
Després de la trobada, Jon Ansotegi va lamentar l’ocasió perduda: ‘No podem estar contents. Tinc la sensació que hem perdut dos punts i al final, passen estes coses. Em quede amb la pena de no haver matat el partit perquè hem tingut diversos contraatacs per a matar-lo i no l’hem aconseguit’. El tècnic no va voler valorar el penal en admetre que no l’havia vist i, preguntat per com millorar l’efectivitat, va resoldre: ‘Caldrà preguntar-li al següent que vinga’. Sobre el context de l’equip, va afegir: ‘Quan un comença pensant a barallar per Europa i es veu en esta situació no és fàcil jugar. Hi ha jugadors amb tensió o amb menor confiança i cal fer autocrítica’. A més, la Real afrontava la jornada amb només dos punts de matalàs sobre el descens, una dada que explica la tensió competitiva.
En el bàndol local, Álvaro del Moral va subratllar el caràcter mostrat pels seus jugadors: ‘El gol de la Real ha sigut una maçada però l’equip s’ha reposat amb una energia tremenda. Necessitàvem el gol, hem acabat en l’àrea rival i cal estar orgullosos del treball dels jugadors i del partit’. Per a l’entrenador interí, l’empat va ser valuós per la forma: ‘El punt servix de molt. No és el punt en si, sinó el com. Hem competit de tu a tu davant un gran rival. Queda moltíssim per davant i ací ningú baixarà els braços perquè ha costat molt estar on estem’. I va deixar un missatge a la graderia: ‘Que seguisquen com estan, però nosaltres hem de donar-li a l’afició. No podem baixar els braços. Això pot ser un punt d’inflexió, però hem de continuar donant el 200%’.
