La volta de les obres al Nou Mestalla després d’una aturada de setze anys i l’operació financera per a finalitzar el nou estadi i reordenar el deute han marcat el 2025 institucional del València, un any en què Kiat Lim va passar a presidir el club i va situar el projecte del recinte com a eix del futur.
El 10 de gener, el València va reiniciar les obres del Nou Mestalla, parades des de 2007. El projecte, actualitzat enfront del disseny original, contempla més de 70.000 localitats i una coberta integral. Segons la llicència, el termini màxim d’execució és de 30 mesos, per la qual cosa el lliurament es fixa al juliol de 2027; un calendari exigent que condiciona la planificació esportiva, comercial i d’explotació del nou recinte.
El redissenye va ser a càrrec de Fenwick Iribarren Architects, autors del pla de 2006 i de posteriors ajustos, mentres que la construcció l’executa FCC Construcció, l’empresa que, al costat de Bertolín, va participar en la primera fase. En paral·lel, tant la ciutat com la Federació Espanyola romanen atentes per a intentar que la UEFA refaça la seua selecció de seus del Mundial 2030 i incloga el Nou Mestalla, una opció que depén de terminis i capacitats compromeses.
Debat entre trasllat i llegat de Mestalla
Part de l’afició ha mostrat el seu rebuig al trasllat i ha defés la continuïtat en l’actual Mestalla, estadi centenari i el més antic de la Primera Divisió. Per a eixos sectors, mantindre’s en el camp actual suposa una operació amb menys risc. Esta divisió se suma a una bretxa més profunda entre la propietat i el valencianisme, agreujada per la delicada situació esportiva i econòmica dels últims anys i per la pèrdua de crèdit de la família Lim.
Al març es va produir un canvi institucional de gran importància: Kiat Lim, fill del màxim accionista Peter Lim, va ser nomenat president en substitució de Lay Hoon Chan després d’haver exercit com a conseller des de 2022. Llicenciat en Psicologia i amb trajectòria en inversions privades i reestructuracions corporatives, la seua arribada, segons el club, responia a ‘un ferm compromís a llarg termini amb el club’ i ‘reforça l’aposta del club amb l’estabilitat i la construcció d’un projecte sòlid per al futur’.
Al juny, l’entitat va tancar una operació amb Goldman Sachs per 322 milions d’euros per a reestructurar el deute i completar l’estadi. El paquet inclou l’emissió de bons a 28 anys per 237 milions i un préstec a cinc anys de 85 milions. Este últim s’amortitzarà amb els ingressos de la venda del sòl de l’actual Mestalla, de manera que la monetització d’eixa parcel·la i el calendari del trasllat es convertixen en palanques clau de la viabilitat financera del pla.
En la parcel·la esportiva, amb l’equip pendent de la permanència tant el curs passat com l’actual, el club va abordar en dos etapes una reestructuració de l’àrea. Al maig va arribar Ron Gourlay com a nou director general de futbol, i en el tram final de l’any es va produir l’eixida de Miguel Ángel Corona i el desembarcament de Lisandro Isei en direcció de captació i scouting, Hans Gillhaus com a cap de scouting per a Europa i de Andés Zamora amb eixe rol per a Sud-amèrica. El reforç de l’àrea de detecció de talent apunta a sostindre el projecte amb una política més eficient en fitxatges i pedrera.
Junta, crítiques i majoria accionarial
Després del seu nomenament, Kiat Lim va tornar a València per a assistir a la junta d’accionistes. La cita va estar marcada per esbroncs de part dels presents i per intervencions crítiques centrades en la deriva esportiva i en l’absència d’un debat obert sobre la continuïtat al Mestalla actual o el trasllat al Nou Mestalla, reflex que la tensió social no es diluïx malgrat l’avanç de les obres.
Enfront de les crítiques, el president va defendre el projecte del Nou Mestalla com a peça clau per a la recuperació del club i va assegurar que el nou estadi serà determinant per a tornar a les competicions europees, objectiu fixat a mitjà termini una vegada assentat l’equip en l’avinguda de les Corts Valencianes.
L’any es va tancar amb l’aprovació dels comptes: un pressupost de 102,17 milions per a 2025-26, sense preveure beneficis ni pèrdues, que va obtindre el 91,56% de vots favorables del capital social en la junta celebrada en Fira València. La majoria accionarial va garantir la validació dels comptes, la gestió del consell i l’aplicació de resultats, que marquen el full de ruta immediat del club.
