Christian Bragarnik va consolidar en 2025 el seu model esportiu i de gestió al capdavant de l’Elx, en el qual va ser el millor any per al club a tots els nivells des que va prendre el control al desembre de 2019. El projecte va aconseguir maduresa en la gespa i en els despatxos, amb resultats que es van traduir en èxit esportiu, equilibri financer i impuls institucional.
El dirigent ja havia sigut testimoni de l’ascens d’agost de 2020, però aquell assoliment no el va sentir com a propi. El seu desembarcament va coincidir amb la pandèmia i va optar per mantindre un perfil discret, respectant l’estructura que va trobar. Cinc anys després, el club va funcionar a imatge i semblança seua, amb processos i responsables de la seua confiança en totes les àrees.
Joc recognoscible i ascens
La seua aposta per un estil definit es va veure premiada amb un nou ascens a Primera Divisió i una primera volta notable en l’elit. L’equip ha superat les expectatives i va deixar bé encarajada la permanència, prova que la idea de joc —alegre, associativa i ofensiva— va resultar competitiva al mateix temps que va connectar amb l’afició.
L’elecció de Eder Sarabia com a entrenador, una aposta personal de Bragarnik, va encaixar amb eixe pla. El tècnic va imprimir identitat i va ordenar a l’equip des de la pilota, de manera que el rendiment col·lectiu va créixer i els futbolistes van guanyar confiança en un guió recognoscible setmana a setmana.
La planificació esportiva també es va recolzar en el mercat. Les vendes de Nico Fernández, Nico Castro o Mourad van aportar recursos addicionals que van permetre reforçar la plantilla amb jugadors de garantia com André da Silva, Rafa Mir, Álvaro Rodríguez o Iñaki Peña. Este equilibri entre eixides i incorporacions va elevar la competència interna i va ajudar a sostindre el nivell després de l’ascens.
Sanejament, obres i creixement social
Al febrer, el club va anunciar que va saldar el seu deute, superior als 47 milions d’euros, amb dotze anys d’antelació respecte al que es preveu. L’entitat va atendre els crèdits ordinaris i subordinats i va complir també amb els privilegiats. Amb superàvits en els últims exercicis, l’Elx va enfortir la seua credibilitat davant institucions i patrocinadors i va alliberar marge per a invertir amb criteri.
Eixa bonança va permetre arrancar reformes en l’estadi Martínez Valero, que canviarà el seu envolupant exterior i habilitarà una zona comercial en els seus baixos. L’obra perseguix modernitzar l’experiència de l’aficionat i generar ingressos recurrents més enllà dels dies de partit, pilars habituals en clubs que volen consolidar-se en Primera.
En paral·lel, es van accelerar els tràmits administratius per a iniciar la futura Ciutat Esportiva de l’Elx, un projecte llargament perseguit. Comptar amb instal·lacions pròpies per al primer equip i la pedrera reforçarà la metodologia de treball i facilitarà el desenrotllament de talent, objectius alineats amb el model de club que va impulsar el propietari.
El creixement econòmic i esportiu va arribar acompanyat d’una autèntica explosió social. L’Elx va polvoritzar el seu rècord històric d’abonats, amb 27.000, i no va admetre més per les limitacions de l’aforament del Martínez Valero, de 31.000 places, i les reserves obligades per a patrocinadors, taquilla i afició visitant. La demanda va reflectir el vincle recuperat amb la ciutat i un estadi pròxim al ple en cada jornada.
La projecció també es va multiplicar amb esdeveniments de màxim nivell. El Martínez Valero va acollir un partit oficial de la selecció espanyola, campiona d’Europa, i la vigent campiona del món, l’Argentina, es va exercitar a portes obertes davant 25.000 persones durant l’última aturada de seleccions, gràcies als contactes i la influència de Bragarnik en la AFA. L’impacte mediàtic i reputacional derivat d’estes cites va beneficiar de ple a l’entitat.
El propietari, a més, es va acostar a la massa social en els últims mesos, com es va veure en la celebració de l’ascens. Ha garantit que no pensa vendre el club i que la seua intenció és tirar arrels a la ciutat per a construir un Elx encara més gran, amb la meta de consolidar-lo com un dels referents de la Comunitat Valenciana i del futbol espanyol. Eixe missatge de continuïtat va reduir incerteses i va donar al projecte un horitzó estable per a continuar creixent.
