El camp alacantí acomiada 2025 llastrat per la incertesa sobre la futura Política Agrària Comuna i per un augment del 7% en els costos de producció. Malgrat una certa recuperació en olivar, ametla i cereal després d’anys de sequera i inestabilitat climàtica, la Renda Agrària a penes creix un 1%, en passar de 504 milions d’euros a 509.088.943 euros.
L’organització agrària ha presentat el seu balanç de l’any i apunta que els costos se situen en nivells molt elevats després d’haver passat del 25% al 32%, espentats per la pressió fiscal, la mà d’obra, els inputs i una burocràcia que dificulta la gestió diària. D’haver-se mantingut en 2025 un escenari de costos similar al de l’any anterior, la Renda Agrària hauria crescut fins a un 10%, sosté l’entitat. En paraules del seu president, José Vicente Andreu: ‘Les polítiques agràries europees, la falta de reciprocitat en els acords comercials i una burocràcia cada vegada més asfixiant penalitzen seriosament a les nostres explotacions’.
L’exercici ha sigut, en línies generals, un any de bones collites en secà gràcies a una pluviometria més regular i a l’estabilització d’alguns màrgens en productes estratègics. Al mateix temps, s’ha retret el consum de fruita en les llars. Encara que els preus mitjans percebuts pels agricultors milloren respecte a 2024, seguixen per davall d’uns costos disparats. L’entitat denuncia a més la falta d’autoritzacions excepcionals enfront de plagues, un escàs control en fronteres i una assegurança agrària més mercantilista —amb menys cobertures i més primes— que està expulsant a productors i accelerant l’abandó d’explotacions.
Cítrics i raïm de taula
El sector citrícola confirma en 2025 una campanya curta en producció però excel·lent en qualitat. En taronja i mandarina, la producció se situa entorn de 160.000 i 120.000 tones, amb preus mitjans de 0,45 €/kg en taronja i entre 0,50 i 0,80 €/kg en mandarina, nivells que permeten cobrir costos. En llima, la producció cau fins a 260.000 tones i la campanya resulta especialment curta, amb preus elevats impulsats per la caiguda de l’oferta turca després de les gelades. El pomelo es consolida com el cultiu més dinàmic, amb 20.000 tones, estabilitat productiva i demanda a l’alça en mercat interior i exportació. Sense ferramentes fitosanitàries eficaces i sense reciprocitat en acords comercials, l’equilibri del sector és fràgil, advertix l’organització.
El raïm de taula del Vinalopó viu una de les campanyes més complexes dels últims anys. La producció provincial ronda les 45.000 tones, però el balanç és negatiu per una caiguda de preus en origen pròxima al 40% respecte a 2024, en un context de menor consum de fruita fresca i costos creixents. La pressió fitosanitària és fort —mosquit verd, melazo, oïdi i expansió preocupant de la filoxera—, amb minvaments del 35–40% en algunes explotacions i un clar augment dels costos de maneig. La calor extrema ha afectat varietats primerenques com Victoria o Donya María. Els preus, molt inestables, es mouen entre 1,00 i 1,80 €/kg, insuficients sovint per a cobrir costos, en un sector atrapat entre exigències normatives, fiscalitat creixent i competència deslleial amb estàndards productius distints.
Vi, olivar, ametler i hortalisses
La verema 2025 suposa una recuperació respecte a la campanya extremadament curta de 2024, amb una producció pròxima a 15.000 tones. El raïm presenta bona sanitat, equilibri en grau i acidesa i una maduració homogènia que facilita la planificació. El context europeu —amb caigudes productives a França i Itàlia— afavorix l’eixida comercial dels vins alacantins i un augment de les exportacions pròxim al 3%, sobretot en vi blanc amb DOP Alacant.
L’olivar tanca l’any amb una recuperació contundent i entre 8.000 i 9.000 tones d’oli, després de campanyes molt deficitàries. Les pluges han aportat una bona càrrega d’oliva, sana i sense danys de plagues, encara que amb rendiments grassos més baixos per la humitat. L’entitat subratlla la urgència de diferenciar l’oli alacantí i de fomentar el seu consum local per a afermar preus i valor afegit.
L’ametler firma un dels millors balanços de l’any. La producció provincial aconseguix 16.534 tones d’ametla en corfa, el doble que en 2024 i la millor xifra de l’última dècada. El repunt és notable tant en secà com en regadiu per una primavera favorable i una millor disponibilitat hídrica. Així i tot, el sector seguix condicionat per la Xylella fastidiosa en zones de la muntanya alacantina i per la avispilla de l’ametler, impactes que eleven costos i retallen màrgens, especialment en ecològic.
La campanya hortícola d’hivern resulta molt positiva, amb 22.500 tones al Camp d’Elx i excel·lents resultats en carxofa, crucíferes i creïlla. Este acompliment confirma que, quan el clima acompanya i els costos no es disparen, la província és capaç de recuperar producció i qualitat, encara que el marc regulador i els sobrecostos continuen limitant l’avanç de la renda agrària.
