L’Ajuntament de València ha pagat més de 46 milions d’euros en expropiacions pregades entre 2024 i 2025 després de l’alçament de la moratòria autonòmica per una sentència del Tribunal Constitucional a la fi de 2023. La xifra s’ha concentrat en un curt termini en reactivar-se els expedients que portaven més d’una dècada en suspens.
Segons el consistori, en 2024 s’han abonat 8,3 milions i en 2025 s’han sumat 38.713.749,49 euros, fins a aconseguir uns 46 milions per expropiacions pregades prèvies a la sentència. La previsió inicial situava l’impacte potencial entorn de 51 milions, i l’Ajuntament ha advertit que poden arribar noves resolucions del Jurat Provincial d’Expropiació Forçosa que generen obligacions addicionals.
Què són les expropiacions pregades
La legislació urbanística permet als propietaris instar l’expropiació quan un sòl està qualificat com a dotacional públic —com a parcel·les per a col·legis, centres de salut, jardins o vials—, no s’ha inclòs en una unitat d’execució i han passat almenys cinc anys sense que l’Ajuntament haja iniciat l’expedient. En alçar-se la suspensió que regia des de 2012, els propietaris han pogut activar estos drets i el Consistori ha hagut d’atendre de manera immediata les indemnitzacions.
El govern municipal ha defés que la factura s’haguera pogut minorar si durant els anys de moratòria s’hagueren activat plans i unitats d’execució que integraren eixos sòls en desenrotllaments urbanístics, evitant la via de l’expropiació forçosa. El regidor d’Hisenda, Juan Giner, ha assegurat que han sigut anys ‘en què a penes es van activar plans i unitats d’execució que hagueren permés gestionar eixos sòls com a part del desenrotllament urbanístic i no com a expropiacions forçoses, amb el que la factura haguera sigut menor’.
Crítiques a la gestió anterior i efecte en la vivenda
Des d’Urbanisme s’ha sostingut que, amb una estratègia d’impuls d’unitats i plans especials, una part dels terrenys dotacionals ja estaria integrada en nous desenrotllaments residencials, amb cessions obligatòries a la ciutat. En paraules del regidor de l’àrea, ‘l’anterior equip de govern va perdre l’oportunitat de transformar una part substancial d’eixos sòls dotacionals en motors de nous desenrotllaments residencials, amb cessions obligatòries a la ciutat i més vivenda disponible’.
La reactivació d’expedients ha concentrat el gasto: la ciutat ‘ha hagut d’afrontar de forma concentrada una factura milionària que podria haver-se mitigat si durant l’última dècada s’hagueren impulsat noves unitats d’execució i plans especials per a canalitzar estos sòls dins de l’aprofitament urbanístic en lloc de mantindre’ls bloquejats com a sòl dotacional pendent d’expropiació en plena crisi residencial’, assenyalen des del consistori. Giner ha afegit que ‘Els veïns i veïnes de València estan pagant per duplicat les conseqüències d’una dècada perduda en termes de gestió de sòl, tant per la factura municipal que ha suposat eixa falta de previsió com per les vivendes que hui podrien alleujar la forta pressió sobre els preus’.
L’equip de govern, que ha iniciat el seu mandat pocs mesos abans de la sentència del Constitucional, ha hagut d’absorbir de colp l’efecte d’onze anys de paràlisi urbanística. Els pagaments, insistixen, corresponen a expedients generats amb anterioritat a la fallada que va alçar la moratòria.
L’Ajuntament ha informat que tanca l’any sense obligacions pendents derivades de la moratòria, encara que ha precisat que noves decisions del jurat d’expropiació podrien augmentar el desemborsament ja realitzat. Per a Urbanisme, ‘Els 46 milions que l’Ajuntament ha hagut de pagar són l’expressió xifrada de la falta de planificació del govern del PSPV i Compromís a conseqüència d’un discurs ‘antiurbanista’ i passat de moda amb l’argument que a la ciutat sobrava sòl després de la bambolla immobiliària i els PAI bloquejats per ells mateixos’.
