La família que va perdre a quatre dels seus membres en el naufragi d’un vaixell turístic a Indonèsia ha acomiadat als seus sers estimats amb un missatge de dolor i serenitat. En el funeral celebrat en la parròquia San Josemaría Escrivá de València, Andrea Ortuño, única supervivent adulta, ha reafirmat des de ‘un dolor immens’, però també des de la pau, el compromís amb la ‘busca d’una justícia sense odi ni rancor’ que honre la seua memòria i els permeta ‘seguir avant amb dignitat’. La petició ha sigut clara: ‘No us oblideu de nosaltres’.
El sinistre va ocórrer el 26 de desembre en aigües del Parc Nacional de Komodo. Andrea va ser rescatada al costat de la seua filla de 7 anys, però van morir la seua filla Embolica, de 12 anys, el seu marit, Fernando Martín, entrenador de l’equip femení B del València CF, i Mateo, de 9 anys, fill de Fernando. Seguix desaparegut Quique, de 10 anys, fill d’Andrea.
En nom de les famílies i ‘parlant com només una’, la supervivent ha traslladat el ‘més sincer i profund agraïment’ a les persones i col·lectius que els han acompanyat. Ha destacat l’actuació de cossos i forces de seguretat i de la representació consular, que ‘des del primer moment han actuat amb responsabilitat, respecte i una profunda humanitat‘. La cerimònia s’ha desenrotllat amb petició d’intimitat, en un clima de recolliment concorde al dol.
Agraïments i suport rebut
La família ha reconegut a la ‘immensa majoria dels mitjans de comunicació’ per la sensibilitat, la cura i la prudència mostrades en el tractament d’una tragèdia íntima que ha commogut a moltes persones. També ha agraït a familiars i amics, tant als qui han sigut presents com als qui, fins i tot vivint lluny —com a l’Uruguai—, han fet arribar el seu suport. Eixe alé ha arribat per xarxes socials, anomenades i missatges, i també des del silenci respectuós dels qui, sense voler molestar, els han tingut en el seu pensament.
El missatge ha inclòs un reconeixement exprés al poble de Labuan Baix pel seu carinyo i solidaritat, i als qui van participar en les labors de busca: equips de rescat, voluntaris i, ‘molt especialment’, als bussos ‘que ens van donar els seus pulmons i també les seues ales’. La nota ha tancat eixe agraïment amb ‘teri makasih’, un ‘gràcies’ en indonesi.
La família ha valorat, a més, el suport de la societat valenciana i espanyola per ‘demostrar una vegada més la seua calidesa humana, la seua empatia i la seua capacitat d’acompanyar en el dolor sense demanar res a canvi’. Eixe suport, subratllen, els ha sostingut en els dies més difícils després del naufragi.
Des d’eixa pau, han reafirmat la seua voluntat d’impulsar una ‘justícia tranquil·la, sense odi ni rancor’; una justícia que ‘honre la seua memòria i ens permeta seguir avant amb dignitat‘. I, amb la mateixa gratitud amb la qual han acomiadat als seus —’acompanyem als nostres a l’habitació del costat’—, han llançat un prec a la societat: ‘Mai ho oblidarem i us demanem que no us oblideu de nosaltres’.




