L’arribada de Luís Castro a la banqueta del Llevant ha suposat un gir immediat: l’equip ha sumat set punts en quatre jornades i diversos futbolistes han guanyat pes competitiu. Entre els més beneficiats destaquen Pablo Martínez, Alan Matturro i Iker Losada, tres noms que van partir amb rol secundari en la primera mitat del campionat i que ara s’han instal·lat en el focus per rendiment i continuïtat.
Pablo Martínez, nou motor en la medul·lar
El capità ha sigut titular en els quatre partits amb Castro i, a més, ha canviat la seua ubicació sobre el camp per a assumir l’organització des de l’eix de la medul·lar. L’aposta li ha assegut bé: davant l’Elx va firmar un partit decisiu amb un gol i una assistència, senyal que el seu impacte en la circulació i en els metres finals ha crescut amb el nou pla. La proximitat a la pilota i la responsabilitat en l’inici de les jugades li han permés oferir una versió més influent.
La seua trajectòria recent ajuda a entendre el salt. Va començar LaLiga EA Sports com a titular amb Julián Calero i va disputar les quatre primeres jornades, però després va perdre protagonisme i, a més, va patir una lesió de turmell que li va apartar durant novembre. Va tornar a l’onze a la fi de 2025 i ara és un dels granotas més en forma, sostingut per la confiança de l’entrenador i per un rol que potencia la seua lectura del joc.
Oportunitats i noves jerarquies
També ha brillat el central uruguaià Alan Matturro, que va aprofitar les molèsties de Matías Moreno per a colar-se en l’alineació i repetir titularitat per primera vegada en la temporada. El seu rendiment ha vingut acompanyat de lideratge en àrees: va anotar el 3-2 definitiu davant l’Elx i, amb continuïtat, ha corregit una arrancada accidentada marcada per una lesió en pretemporada i una altra a l’octubre que va retardar el seu debut fins a quasi novembre en la Copa del Rei. La solidesa recent reforça la competència interna en la saga.
Un altre dels casos més cridaners és el d’Iker Losada. Fins a l’arribada de Castro acumulava menys d’una hora en LaLiga, però va ser titular a Sevilla i davant l’Espanyol en els dos primers partits del tècnic portugués, amb un gol en cada partit. D’estar en la rampa d’eixida en el mercat d’hivern ha passat a ser una peça fonamental, impulsat per la seua eficàcia i per una millor sintonia amb les necessitats de l’equip en tres quarts.
Les decisions de la banqueta també han agitat la rotació ofensiva. Carlos Espí, que va marcar el seu primer gol en la màxima categoria en el Sánchez-Pizjuán, ha avançat a Morals i Koyalipou i s’ha consolidat com a primera opció des de la banqueta per a canviar el ritme en atac. A la sala de màquines, Olasagasti sembla per davant de Unai Vencedor en els plans del tècnic, un matís que aporta equilibri i cames per a sostindre la pressió i l’eixida.
No tothom ha trobat encara la seua millor versió en este nou context. El camerunés Etta Eyong es va perdre el primer partit de l’any per la Copa d’Àfrica i, després de reaparéixer amb minuts davant l’Espanyol, va ser titular enfront del Reial Madrid i l’Elx, però no va estar fi ni en el joc ni en la definició. L’adaptació a les exigències de Castro i la necessitat de continuïtat competitiva marquen el seu repte immediat.
Distint és el cas de Carlos Álvarez: a Sevilla, en l’estrena del tècnic, va firmar el 0-3, i des de llavors ha sigut sempre titular. No obstant això, en este 2026 la seua millor versió encara no ha aparegut amb regularitat, un punt a millorar perquè el seu desequilibri torne malgrat forma constant entre línies.
Amb Kervin Arriaga, per qui s’ha interessat en els últims dies el Gènova italià, el fre ha sigut físic: una malaltia en la part posterior de la cuixa esquerra li va llastrar davant l’Espanyol i el va obligar a retirar-se, i li ha impedit participar en els dos últims compromisos. La seua recuperació pot retornar recorregut i presència en la medul·lar.
En conjunt, l’aterratge de Luís Castro ha redefinit rols i ha activat la competència pels minuts, amb resultats que ja s’han traduït en punts. Consolidar la nova jerarquia i recuperar als futbolistes que encara no han donat el seu màxim es perfila com el següent pas per a sostindre la inèrcia positiva del Llevant.
