Osasuna es va anar al vestuari amb avantatge després d’un primer acte d’alta intensitat en el qual va saber recompondre’s del colp inicial. El Vila-real es va avançar de penal transformat per Gerard Moreno, però la resposta rojilla va ser immediata i contundent per a invertir el guió i firmar el 2-1 abans del descans.
L’equip navarrés va eixir amb pressió alta, línies juntes i un ritme que li va permetre instal·lar-se en camp contrari. Eixa agressivitat per a mossegar prop de l’àrea rival li va donar possessions més llargues i segones jugades, amb Víctor Muñoz molt present en l’elaboració i en l’arribada. Malgrat eixe domini territorial, el Vila-real va colpejar primer des dels 11 metres amb l’encert de Gerard Moreno, una miqueta que va obligar a Osasuna a refer-se sense perdre el fil del partit.
La reacció no es va fer esperar. Víctor Muñoz va trobar premi al seu protagonisme amb una cabotada que va anivellar el marcador i va reforçar la sensació que el pla inicial estava funcionant. Amb l’empat, Osasuna va mantindre la iniciativa, va sostindre la pressió rere pèrdua i va tancar línies per a evitar transicions perilloses del conjunt groc.
Remuntada abans del descans
Quan el xoc demanava precisió, va aparéixer Moncayola amb un centre mesurat que Davant Budimir va convertir en el 2-1. La rematada del davanter va culminar una jugada elaborada i va premiar la constància local, que havia anat acumulant arribades i centres a l’àrea per a sotmetre a la saga rival. El punt no sols va voltejar el marcador, també va inclinar l’ànim del dol i va donar a Osasuna un punt extra de confiança per a gestionar els minuts finals del primer temps.
El Vila-real va intentar reaccionar amb més pilota i presència en camp contrari, però es va topar amb un Herrera segur baix pals i amb una defensa ben plantada que va protegir la seua àrea sense concessions. Cada intent visitant es va trobar amb cobertures ràpides i rebutjos ferms, la qual cosa va permetre als rojillos minorar riscos i arribar a la pausa amb la renda intacta.
Amb el 2-1, el descans va deixar un escenari clar: el marcador obligava el Vila-real a ajustar i assumir més risc després de la represa, mentres Osasuna trobava un context favorable per a atacar els espais i madurar possessions amb el resultat a favor.
