El Barcelona es va imposar 1-3 en el Martínez Valero, un triomf que protegix el seu lideratge una jornada més i deixa a l’Elx sense victòries en 2026, cada vegada més prop de la zona de descens.
L’equip de Hansi Flic va ser molt superior des de l’inici. L’Elx, valent malgrat les baixes, va ajustar amb laterals a cama canviada i marques personals en el mitjà per a tallar la creació blaugrana, però el líder a penes es va immutar: va trobar espais a l’esquena, va accelerar amb facilitat i solo la falta de punteria i els pals van evitar una golejada.
Dani Olmo va trencar el partit amb una passada profunda a Lamine Yamal, que va regatejar a Iñaki Peña i va definir el 0-1 amb calma. El Barcelona va continuar perforant la saga local amb summa facilitat, encara que Olmo i Ferran van perdonar el segon i una rematada del primer es va estavellar en el travesser. Eixe respir va permetre a l’Elx créixer: Álvaro Rodríguez va avisar i, a la segona, va empatar després d’una gran assistència de Germán Valera en un mà a mà amb Joan García.
Domini i falta de punteria
L’empat va esperonar als blaugranes, que van activar un setge amb ocasions en cascada. Ferran va fallar una doble oportunitat increïble: a porta buida va manar al travesser i, tot seguit, al pal amb el muscle. Encara va desviar fora una rematada d’Olmo que anava dins i Chust va salvar sota pals un tret de Raphinha. La superioritat era evident: al Barcelona li bastava una paret per a trencar línies i presentar-se davant el meta local.
La recompensa va arribar abans del descans. Frenkie de Jong va filtrar una assistència i Ferran, esta vegada, no va perdonar per al 1-2. El líder va multiplicar la seua producció ofensiva en el tram final del primer acte, però li va faltar encert per a sentenciar: Fermín va rematar desviat des de l’àrea xicoteta i Chust va tornar a traure sota pals altre tret de Ferran després de driblar a Peña.
En la represa, el Barcelona va monopolitzar la possessió, encara que el primer avís va ser de l’Elx amb un tir d’Álvaro Rodríguez que va eixir per poc. El pla dels de Flic va passar llavors per anestesiar el ritme, moure la pilota amb control i esperar un altre descuit a l’esquena. Així i tot, Ferran i Fermín van malgastar noves ocasions que van poder tancar el marcador molt abans.
L’Elx, reanimat amb els canvis, va saber esperar el seu moment i va fregar l’empat en una gran acció de Net que Adam va finalitzar desviat. La rèplica va ser definitiva: Rashford, que havia entrat després del descans, va fer el 1-3 a 20 minutos del final en culminar una altra ruptura a l’espai, esta vegada amb assistència de Lamine Yamal. Des d’ací, la trobada va decaure: els locals van començar a pensar en les pròximes batalles per la permanència i el Barcelona, ja amb Bernal al comandament en la medul·lar, va deixar passar els minuts amb ofici.
El resultat reforça la confiança del líder i agreuja la ratxa franjiverde. Flic ho va resumir amb una frase que casa amb el vist: ‘Hem fallat ocasions, però hem fet un partit fantàstic’. En el bàndol local, Eder Sarabia va admetre la superioritat rival amb autocrítica: ‘Són molt bons, han sigut millors i s’han imposat’. El tècnic de l’Elx es va queixar a més d’un possible penal i d’un córner no concedit en la jugada prèvia al 1-3, encara que va precisar que eixes accions no van condicionar el desenrotllament del dol.
