El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, assegura que els agricultors valencians ‘no temen al lliure mercat’ i estan ‘acostumats a competir i a guanyar’, però subratlla que necessiten ‘igualtat de tracte’ que, al seu juí, ‘no existix’. El missatge busca fixar una posició: competir sí, però amb les mateixes exigències que els seus rivals perquè el preu i la qualitat siguen els que decidisquen.
Estes declaracions s’emmarquen en una setmana de protestes en diferents punts d’Espanya contra l’acord UE-Mercosur i en defensa del camp i d’una PAC suficient. A més, la Comunitat Valenciana assumix este semestre el càrrec de portaveu de les comunitats autònomes en el Consell de Ministres de la Unió Europea, la qual cosa reforça el seu paper en el debat sobre regles comercials i agràries.
L’acord amb Mercosur
Sobre l’acord de Mercosur, Barrachina critica que el Govern subscriguera el tractat ‘sense que hi haguera seguretat ni clàusules de salvaguarda, que es van aprovar amb posterioritat’. Lamenta que l’Executiu ‘primer va dir que sí, mentres altres nacions agroalimentàries com França es van mantindre en contra’, i valora que, més tard, el Parlament Europeu ‘va forçar una sèrie de clàusules indispensables’ i ‘automàtiques’ que, segons recalca, ‘no depenguen de la desídia i de Pedro Sánchez’. Per al conseller, eixes condicions són la base perquè les importacions se sotmeten a controls i reaccions ràpides quan el mercat es desequilibra.
El conseller arriba a qualificar el nou disseny com ‘És autènticament revolucionari’, perquè, segons explica, ‘quan el preu com a agricultor caiga un 5% (les clàusules) s’activaran de manera automàtica en el termini de 21 dies’. Este automatisme pretén aportar rapidesa i certitud als productors, en evitar que l’aplicació de salvaguardes depenga de tràmits o decisions discrecionals que allarguen la resposta.
En eixe marc, insistix que els agricultors ‘no temen al lliure mercat’ sempre que hi haja ‘igualtat de tracte’. Per a ell, eixe principi es traduïx a competir sota les mateixes regles i controls que els seus rivals, sense càrregues afegides que resten marge o retarden les campanyes. Al mateix temps, reivindica l’esforç del sector en afirmar que ‘Comunitat Valenciana i Espanya sencera és una nació repleta d’herois del camp que enfront de tot i contra tot aconseguixen batre rècords‘.
Segons les seues xifres, hi haurà rècord novament d’exportació a la regió, que aconseguirà els 10.000 milions d’euros en 2025, i el superàvit agroalimentari suposarà el 26% del total. Al seu entendre, estes dades recolzen la capacitat competitiva de ‘ramaders, agricultors i també pescadors’ que, recorda, són ‘esforçats’ i veuen com ‘la burocràcia, els impediments, els impostos, la prohibició de fitosanitaris i les retallades d’aigua amenacen la seua existència’.
La PAC i l’aigua
Amb el debat sobre la futura Política Agrària Comuna ja obert a Europa, Barrachina defén que la PAC ‘ha de tindre un fons específic per a l’agricultura’ i no ‘un entregat a un país com Espanya’, que, en la seua opinió, ‘mai l’emprarà en un sector primari del qual desconfia’. Demana un esquema ‘específic i no genèric’ que contemple a les persones majors que vulguen seguir en l’activitat i aposte per la modernització del regadiu, una cosa ‘indispensable’ per a la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu d’assegurar la viabilitat de les explotacions i guanyar eficiència en l’ús de l’aigua.
El conseller recorda que la regió reutilitza el 40% de l’aigua d’Espanya i ostenta el ‘rècord europeu’, de manera que ‘sabem del que parlem’ i ‘som tan bel·ligerants quan capritxosament se’ns volen retallar litres d’aigua que estirem fins a l’infinit’. En eixa línia, sosté que no ha d’haver-hi retallades en el transvasament Tajo-Segura i que la dessalació siga un ‘complement‘, dins d’una planificació que prioritze la disponibilitat i l’eficiència del recurs.
A més de la política d’aigua i dels acords comercials, Barrachina considera que el camp afronta un problema de relleu generacional. Sobre el pla per a regularitzar a persones immigrants que ja viuen a Espanya, una mesura aplaudida per organitzacions agràries, assegura que ‘qualsevol actuació de regularització ha de passar per estar vinculada a l’ocupació i fer-lo amb rapidesa per a evitar un efecte anomenada estratosfèric’. Al seu juí, l’objectiu és cobrir necessitats de mà d’obra sense generar distorsions, vinculant la regularització a contractes reals i a temps àgils.
