La Universitat Politècnica de València (UPV) desenrotllarà una plataforma digital per a monitorar en temps real la salut de l’ecosistema i la biodiversitat de l’Albufera de València dins del projecte europeu OBEREK. La solució preveu un panell de control d’accés públic amb informació útil per a ciutadania, comunitat científica, agricultors i empreses, de manera que tots puguen consultar i reutilitzar les dades per a la presa de decisions.
A més de centralitzar lectures de sensors i nodes que es desplegaran en punts crítics de l’aiguamoll, el sistema integrarà ‘diagrames de coneixement‘ que traduiran mètriques tècniques a explicacions comprensibles. Amb això es facilita una governança participativa: la plataforma no sols mostrarà dades, també ajudarà a interpretar-los perquè diferents administracions i actors locals coordinen accions sobre el terreny.
Principals usos
La ferramenta connectarà a la ciutadania amb responsables de polítiques ambientals i habilitarà canals d’aportació d’informació i propostes. Està pensada per a accelerar la restauració després de desastres naturals com la dana de 2024, que va alterar l’equilibri del llac amb l’arribada en poques hores de més de 120 hm³ i l’arrossegament de sediments i residus. Amb dades en temps real, serà possible prioritzar la neteja, identificar focus de contaminació i activar respostes escalonades segons la gravetat de cada zona.
La UPV preveu, a més, que la plataforma contribuïsca a l’avanç de l’agricultura de precisió en l’entorn arrosser en oferir indicadors de qualitat de l’aigua. Eixa informació permetrà evolucionar cap a un cultiu d’arròs ‘més sostenible i resilient’, ajustant regs i manejos de comportes en funció de les condicions del llac i els canals, i reduint impactes que es traduïxen en pèrdues de productivitat o en pressió addicional sobre l’ecosistema.
Els investigadors Carlos E. Palau Salvador, Joan Domènech Deusa i Ignacio Lacalle Úbeda asseguren que el sistema augmentarà la resiliència de l’aiguamoll enfront del canvi climàtic. La detecció precoç de canvis bruscos associats a episodis extrems permetrà a les autoritats prendre decisions ràpides per a protegir la biodiversitat i els camps d’arròs, des de restriccions temporals fins a la reprogramació de descàrregues i aportacions d’aigua.
Fases i expansió
La plataforma es troba en fase de desenrotllament. En esta etapa s’instal·laran els nodes de transmissió i sensors en entrades amb cabal i eixides de regadiu, es verificarà la connectivitat i es calibraran equips per a assegurar mesuraments estables en condicions reals d’ús. Posteriorment s’avaluaran rendiment i fiabilitat, amb proves que validaran la continuïtat del servici i la capacitat d’emetre alertes.
Després d’eixa validació, el sistema es farà públic i es promourà la seua adopció en almenys cinc nous llocs europeus durant els pròxims tres anys. L’objectiu, segons l’equip, és que la solució siga fàcilment replicable en altres zones protegides o aiguamolls d’Europa, de manera que el coneixement i la tecnologia es transferisquen amb rapidesa. El projecte compta amb finançament de la Unió Europea a través del consorci RURBANIVE i reunix la UPV amb l’empresa tecnològica Neverblink (Polònia) i la Fundació Assut.




