La Generalitat i l’Ajuntament de Xirivella habilitaran sòl en zones segures del municipi per a promoure noves vivendes residencials després de la DANA de 2024. L’acord activa un Pla Especial Urbanístic de Reconstrucció (PEUR) que possibilitarà una nova àrea residencial amb quasi 4.000 vivendes en un àmbit qualificat com no inundable, amb la intenció de respondre a la demanda residencial creixent i orientar la construcció cap a espais fora de risc.
El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, i l’alcaldessa, Paqui Bartual, han subscrit el protocol que obri este desenrotllament. Segons va defendre Martínez Mus, la iniciativa s’integra en l’estratègia de recuperació postdana del Pla Endavant, ‘basada en l’ajuda directa als municipis, l’agilitat administrativa i la cooperació institucional amb l’objectiu que la recuperació arribe com més prompte millor a la ciutadania i al teixit productiu’.
El Consell partix d’un diagnòstic clar: la demanda de vivenda a Xirivella ja era elevada i, després de la riuada, ha repuntat en les zones que no van quedar negades. A això se suma l’escassetat de sòl urbanitzable en l’àrea metropolitana i uns preus alts, factors que han espentat a ‘adoptar solucions immediates i eficaces com esta, que permetrà augmentar l’oferta de sòl disponible i a més en zones segures’, va assenyalar el conseller.
Un PEUR per a ordenar i accelerar la reconstrucció
El conveni assigna a la Generalitat la tramitació i aprovació dels PEUR necessaris per a crear sòl finalista destinat a vivenda a Xirivella, dotant al consistori dels instruments urbanístics per al seu desenrotllament. L’Ajuntament, per part seua, impulsarà les iniciatives, redactarà i tramitarà la programació, executarà les obres d’urbanització i col·laborarà amb la Generalitat en totes les fases. Amb este repartiment de tasques es busca donar certitud al procés, evitar solapaments i guanyar agilitat en els passos administratius, en línia amb els objectius del Pla Endavant.
El full de ruta posa el focus a créixer en entorns segurs i resilients. Martínez Mus va advocar per una reconstrucció ‘que no es limite a reparar el danyat’, sinó que servisca per a ‘reordenar el territori amb criteris de seguretat, resiliència i desenrotllament sostenible, especialment en aquelles zones més vulnerables a fenòmens extrems, amb l’objectiu convertir-les en territoris més segurs’. En paral·lel, va defendre ser ‘més restrictius en l’edificació en zones susceptibles d’inundació i, al mateix temps, apostar per impulsar la construcció en aquells espais que no estan catalogats com de risc’.
Des del consistori, Paqui Bartual va afirmar que el propòsit és ‘obrir camí perquè molts jóvens es queden en la localitat i construïsquen ací el seu projecte de vida’ i va apostar per ‘un barri modern, amb qualitat urbana, zones verdes, espais per a conviure i amb tots els servicis necessaris’. La nova zona residencial es concep així com un pol d’atracció interna que oferisca alternatives residencials sense desplaçar el creixement cap a àrees inundables.
El protocol tindrà una vigència inicial de quatre anys, prorrogable fins a un màxim de huit. A més, contempla la possible creació d’una comissió de seguiment per a coordinar l’avanç i resoldre incidències durant la tramitació i l’execució, reforçant el control de cada fase del projecte.
