La Fiscalia ha qualificat de ‘desficaciat’ l’intent de l’exministre José Luis Ábalos i el seu exasesor Koldo García que siga l’Audiència Nacional, i no el Tribunal Suprem, qui els jutge pel cas de les màscares, quan l’alt tribunal ja ha dictat l’acte d’obertura de juí oral. En l’audiència preliminar, els seus defenses han demanat a més que, si no es remet la causa, es plantege una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la competència.
El plantejament ha arribat en una fase en la qual, com han recordat les parts, ja es coneixen els escrits d’acusació, la prova proposada i les penes sol·licitades. Per a Anticorrupció, eixe moment processal fa especialment improcedent un canvi d’òrgan, perquè permetria decidir el fòrum a la vista dels riscos i avantatges processals, obrint la porta a estratègies merament dilatòries.
Competència fixada per l’obertura de juí
El fiscal cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, ha subratllat que ‘la competència la determina l’acte d’obertura del juí oral‘, en línia amb un acord del Suprem de desembre de 2014 que, al seu juí, establix jurisprudència i aporta seguretat jurídica. Ha defés que eixa fita processal fixa el tribunal competent i evita que l’elecció quede a l’atzar de maniobres de part.
Luzón ha explicat que, una vegada dictat eixe acte, deixar ‘a una decisió libérrima de l’acusat’ la possibilitat d’alterar l’òrgan d’enjudiciament resultaria, en les seues paraules, desficaciat. Ha raonat que, en eixe punt, l’investigat ja pot calcular si li convé canviar de seu una vegada coneguts tots els elements essencials del procés, la qual cosa desnaturalitza les regles i erosiona la igualtat d’armes.
En relació amb Koldo García, el fiscal ha assenyalat que podia haver sol·licitat en qualsevol moment de la instrucció la seua eixida del procediment; no obstant això, ha recordat que el que va fer va ser demanar que s’atraguera al Suprem la causa que s’instruïa en l’Audiència Nacional. També ha defés l’actuació del magistrat instructor Leopoldo Puente, a qui ha descrit com extraordinàriament restrictiu en delimitar el perímetre dels acusats, limitant-lo a conductes inseparables de la de Ábalos. Segons la seua tesi, Koldo actuava com a mà dreta de l’exministre, assumia gestions de tota mena i seguia les seues indicacions.
A més, el fiscal ha advertit que una remissió de la causa a l’Audiència Nacional retornaria el procediment a la fase d’instrucció i obligaria a practicar noves diligències. Eixe retrocés, ha dit, trencaria la certesa del procés i generaria dilacions indegudes, amb el consegüent retard de la vista i la necessitat de replantejar proves ja ordenades.
Durant la vista, tant l’exministre com el seu exasesor han començat amb gest seriós i, al llarg de les al·legacions de la Fiscalia i de l’acusació popular del PP, oposades als seus defenses, han mostrat signes visibles de disconformitat, amb somriures puntuals i negacions amb el cap.
