Marcelino García Toral va afirmar després del 2-1 en el Coliseum que la victòria del Getafe va ser justa i es va desmarcar de les crítiques llançades per Pau Navarro sobre l’actitud del rival i la permissivitat arbitral. L’entrenador va subratllar que no compartia eixa visió i va centrar la seua anàlisi en els errors propis i en la falta d’adaptació a un partit que, segons va dir, estava perfectament identificat des de la prèvia.
‘Són les seues paraules, però com jo he explicat abans, no coincidixen amb les meues. Gràcies a Déu estem en un país lliure i cada un opinem i tenim punts de vista diferents. És veritat que en el camp tens sensacions diferents a les que pots tindre fora’, va apuntar, marcant distància amb el discurs del futbolista.
El tècnic va insistir que les circumstàncies de la trobada exigien un altre registre i que el seu equip no va saber ajustar-se al pla. Va recordar que ja ho havien advertit en el vestuari i que, en estos contextos, tocaria simplificar i minimitzar riscos: ‘Però repetisc, això és com si jugues un partit amb neu, o a 20 graus o a -3. Les circumstàncies són les que són i cal adaptar-se i sobreposar-se a elles… Si el rival es tira o si l’àrbitre xiula, no és a la nostra mà… nosaltres vam estar un nivell per davall per a poder guanyar’.
Adaptació i errors propis
Marcelino va lamentar un penal evitable que, al seu juí, va il·lustrar la falta d’atenció en àrees clau. Ho va considerar una fallada greu i va recordar que havia fixat dos línies roges per a tindre opcions: no quedar-se en inferioritat i no concedir penes màximes. ‘Agafar i agarrar amb una samarreta d’un jugador que rematarà, tots sabem que és penal. Vam cometre eixe enorme error… Una, jugar onze contra onze i una altra no cedir un penal. El primer ho complim i el segon no’.
En el seu repàs del joc, va admetre un primer temps ‘massa contemplatiu’ en el qual el Vila-real a penes va xafar l’àrea i va renunciar a la profunditat. La conseqüència directa, va explicar, va anar que el rival va arribar més i, sense fer massa, va rendibilitzar una fallada pròpia: ‘No vam ser gens profunds ni constants… Si no arribes a l’àrea, és impossible guanyar… Es va aprofitar d’un error absolutament absurd’.
També va assenyalar el context: un camp irregular i un Getafe replegat amb un 5-3-2 que obligaven a proposar un futbol més simple, amb mobilitat i verticalitat, alguna cosa que el seu equip només va aplicar després del descans: ‘Si tens un camp irregular… amb un rival amb un 5-3-2 quasi sempre per darrere de la pilota.. Perquè has de fer un joc senzill… En el primer temps vam donar excessives passades arrere… En el segon vam ser més a l’àrea’.
Malgrat eixa millora, va concloure que el contrari va fer més mèrits i per això es va emportar el triomf: ‘Crec que és evident que no podíem hui jugar concorde al que és el nostre estil, però has d’adaptar-te si vols guanyar… El Getafe, en línies generals, va estar millor que nosaltres i va guanyar’.
Finalment, va criticar que l’afegit es quedara curt. Va dir que, amb tantes interrupcions, gols i canvis, set minuts no van reflectir el succeït i que l’àrbitre degué ajustar el descompte: ‘M’ho ha explicat tot (l’àrbitre) i no ho he entés… concedixes set minuts i 20 o 30 segons… Perquè em sembla que no s’ajusta al que tots vam veure’. Va aclarir, això sí, que no responsabilitzava al Getafe: ‘És l’àrbitre qui pren la decisions. Em va semblar excessiu poc temps en funció del perdut anteriorment’.
