Logronyo viu este cap de setmana una festa inèdita amb la plantà de la seua pròpia falla, una figura que es va alçar el divendres i que cremarà el diumenge al tancament de tres dies d’activitats pensades per a acostar la cultura valenciana a la capital de La Rioja. Més enllà del moment de la crema, el programa busca mostrar com és realment la festa de les falles en el seu conjunt i quina tradició hi ha darrere d’estos monuments efímers.
La iniciativa part de l’associació valenciana Fallers pel Món, que ha desplaçat fins a Logronyo a unes tres mil persones. Durant tres jornades, grups fallers, músics i representants de diferents comissions protagonitzen degustacions gastronòmiques, cercaviles de falleres, una mascletá i, com a colofó, la cremà de la falla. Amb este desplegament tracten de reproduir, adaptada a l’entorn de La Rioja, l’atmosfera que es viu a València durant la seua festa gran.
Una falla centrada en el vi de Rioja
La falla plantada a Logronyo és un monument al·legòric amb una picada d’ullet clara a la identitat de La Rioja. La figura principal representa a un home xafant raïm en un tinanco, una imatge tradicional lligada a l’elaboració del vi de Rioja. Al voltant d’eixe motiu central s’han incorporat elements característics de la cultura valenciana i de la seua horta, de manera que el monument connecta simbòlicament les dos terres.
Amb este disseny, Fallers pel Món adapta el llenguatge visual de les falles al lloc que visita. El vi de Rioja es convertix així en el fil conductor que permet explicar als visitants com es conceben estos monuments i què simbolitzen, al mateix temps que es ret homenatge a un dels productes més recognoscibles de la regió.
L’associació Fallers pel Món recorre des de fa dotze anys diferents comunitats autònomes i províncies amb un objectiu definit: exportar la festa de les falles i donar-la a conéixer fora de la Comunitat Valenciana. Fins i tot han portat esta experiència a altres territoris com Andorra, sempre amb la mateixa idea de mostrar com es viu esta tradició més enllà de les imatges de la crema que solen difondre’s en els mitjans.
Un dels membres de l’associació, José Manuel Espíritu Sant, resumix així la seua filosofia: el seu primer missatge és intern, ja que per a ells anar a una ciutat significa també descobrir la seua cultura, els seus costums i la seua manera d’entendre la festa. Al mateix temps, subratlla que busquen traslladar el que són i el que fan en les seues celebracions, compartint la seua manera de vestir, d’organitzar actes i de viure les falles al llarg de l’any.
Segons explica, fora de València l’atenció sol centrar-se quasi exclusivament en la crema del monument, mentres que passen més desapercebuts altres aspectes fonamentals, com la indumentària de les falleres, el protocol dels actes o el fet que es tracta d’una tradició molt arrelada en nombrosos municipis. Esta visió parcial fa que molts no coneguen la dimensió social i cultural de les falles, que abasten des de la crítica i la sàtira fins a la convivència veïnal.
En la seua terra, recorda Esperit Sant, les falles s’orienten especialment a la crítica i a la sàtira de l’actualitat política i del que succeïx en els barris. Els monuments arrepleguen escenes iròniques i personatges recognoscibles, amb missatges que conviden a la reflexió i a l’humor. Quan viatgen fora, no obstant això, ajusten el contingut per a al·ludir sobretot al territori que visiten. En el cas de Logronyo, eixa adaptació es traduïx en una falla centrada en el vi, element emblemàtic de la ciutat i de tota La Rioja, que es convertix en símbol de la trobada entre dos cultures festives.
A més dels actes més vistosos, l’associació dedica una part important del cap de setmana a activitats educatives amb escolars, una labor que consideren essencial per a difondre la seua cultura. Estes iniciatives permeten explicar a les noves generacions què signifiquen les falles, com es preparen durant mesos i per què es convertixen en un punt de trobada per a barris sencers. Amb la plantà i la cremà d’esta falla a Logronyo, Fallers pel Món busca que els qui s’acosten a veure-la comprenguen que darrere del foc hi ha una tradició complexa, viva i en constant diàleg amb els llocs que visita.
