El Feminario de la Diputació exigix al Govern una llei contra l’explotació sexual

El nové Feminario de la Diputació de València conclou amb una exigència al Govern d’Espanya

El nové Feminario de la Diputació de València ha conclòs amb una exigència clara al Govern d’Espanya: la tramitació urgent d’una llei contra l’explotació sexual que protegisca les dones i sancione a proxenetes i compradors de sexe. La trobada ha posat el focus en la necessitat d’una resposta política contundent enfront d’un sistema que, segons les seues organitzadores, se sosté sobre la violència i la vulneració de drets fonamentals.

Posició abolicionista i crítica a la fiscalitat

Durant la clausura del congrés, la vicepresidenta primera i diputada d’Igualtat, Natàlia Enguix, ha defés una posició abolicionista i ha qüestionat que l’Estat obtinga ingressos fiscals procedents de la prostitució. En les seues paraules, un Estat que es finança amb la prostitució en els seus tributs és un Estat proxeneta, una denúncia que busca subratllar la contradicció entre la protecció dels drets de les dones i la normalització econòmica d’esta activitat.

Enguix ha recordat que, segons dades del Ministeri d’Igualtat relatius a 2024, el 80% de les dones que es prostituïen a Espanya presentaven indicadors d’explotació sexual. Esta xifra s’ha utilitzat en el Feminario com a prova que la prostitució, en la majoria dels casos, no respon a una elecció lliure, sinó a situacions de vulnerabilitat extrema, coacció o engany. A partir d’esta realitat, les participants han insistit que la responsabilitat d’actuar recau en les institucions públiques i, de manera especial, en el Govern central.

La diputada d’Igualtat ha assenyalat també que l’Executiu ha quedat en evidència després d’incloure al gener de 2025 la prestació i concertació de servicis sexuals en la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques. Este pas administratiu s’interpreta, des d’una òptica abolicionista, com una manera de donar cobertura econòmica a la prostitució, acostant-la a la lògica d’un sector laboral regulat. Per a les veus reunides en el Feminario, esta decisió xoca amb el reconeixement de l’explotació que patixen la majoria de les dones en esta situació.

Abolició com a única resposta

Les ponents del nové Feminario i els responsables de la Diputació han coincidit que l’abolició és l’única resposta possible a la prostitució. Esta postura implica rebutjar la regulació com a treball sexual i apostar per polítiques que perseguisquen proxenetes i compradors de sexe, al mateix temps que s’oferixen recursos de suport, alternatives econòmiques i acompanyament a les dones que volen eixir de la prostitució. El propi títol del fòrum, celebrat en el complex de La Petxina, ja plantejava l’abolició com a horitzó polític.

En este context, Enguix ha defés que no n’hi ha prou amb una simple reforma del Codi Penal. Segons ha explicat, es reclama al Govern una mica més que canvis puntuals en les figures delictives, perquè consideren imprescindible una llei orgànica abolicionista del sistema prostitucional. Esta norma, recorden, porta sis anys en mans del poder executiu sense que s’haja iniciat la seua tramitació, la qual cosa ha generat frustració entre els qui impulsen un canvi legislatiu profund.

El Feminario ha servit així per a reforçar una agenda política que situa l’explotació sexual com una qüestió estructural i no com una suma de casos aïllats. A partir de les intervencions i les dades exposades, s’ha defés que sense una llei específica i àmplia, que articule mesures de prevenció, sanció i reparació, resultarà difícil desmantellar un sistema que, segons les seues crítiques, beneficia sobretot a proxenetes i compradors de sexe mentres deixa a les dones en una posició de desprotecció i vulnerabilitat continuada.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.