Totes les famílies amb fills matriculats en centres sostinguts amb fons públics tenen garantida la continuïtat en la llengua base que van triar, i per a complir este dret la Conselleria d’Educació ha anunciat que habilitarà o reconvertirà aules, especialment en municipis castellanoparlants on s’ha detectat que la demanda en valencià no estava coberta.
En llocs com Buñol, Marines o Loriguilla s’han habilitat set noves unitats en valencià, segons ha detallat el director general d’Ordenació Educativa de la Generalitat, Ignacio Martínez Arrúe, en declaracions als periodistes. Estes noves unitats responen a un augment de famílies que han optat per l’ensenyament amb el valencià com a llengua base.
Planificació lingüística anual
Martínez ha recordat que la Conselleria d’Educació ha fet cada any una planificació lingüística derivada de la Llei de Llibertat Educativa. Ha indicat que, a partir d’esta norma, l’Administració educativa s’ha situat al costat de les famílies en l’exercici del seu dret a triar la llengua base per als seus fills.
Segons ha explicat, eixa planificació suposa revisar any rere any la situació de totes les aules i les preferències lingüístiques. Això obliga a revisar unitats, adaptar grups i, quan cal, redistribuir recursos humans i espais per a ajustar-se millor a la demanda real.
El director general ha remarcat que la Conselleria ha tingut en compte els resultats de la consulta sobre la llengua base que es va fer el curs passat. A més, per a les famílies amb alumnes de 2 a 3 anys, s’han valorat també les dades del procediment d’admissió de l’alumnat.
Canvi de preferències i ajust d’unitats
Martínez ha confessat que en alguns centres s’han trobat amb unitats configurades en una llengua base determinada, però que les famílies, en participar en l’admissió, han sol·licitat majoritàriament una altra llengua. Segons les seues paraules, en alguns casos ‘s’ha invertit la demanda’ respecte a la previsió inicial.
Davant d’esta situació, el responsable d’Ordenació Educativa ha apuntat que, en l’actual ajust, Educació ha decidit apostar per la flexibilitat organitzativa. ‘En eixe ajust el que anem a fer és la habilitació de noves unitats i en algun cas la reconversió’, ha precisat.
Ha afegit també que, per a aplicar estos canvis, s’ha analitzat aula per aula i centre per centre. L’objectiu, segons ha dit, és atendre els canvis de preferència de les famílies sense perjudicar l’alumnat que ja tenia assignada una llengua base en cursos anteriors.
Garantir la continuïtat en la llengua base
El director general ha subratllat que ‘tenim que tindre clar que tot l’alumnat matriculat té garantida la seua continuïtat en aquella llengua base que en el seu moment ja es va matricular’. Ha insistit que este principi ha guiat totes les decisions preses en la nova planificació.
Per este motiu, ha explicat que ‘si hi ha alumnes que estaven en una llengua base i escolaritzats i ara opten per una altra i és una demanda suficient es faria una reconversió d’una unitat’. Esta reconversió consistix a canviar la llengua base d’un grup quan hi ha prou sol·licituds en eixe sentit.
Ara bé, Martínez ha matisat que, quan una reconversió podria posar en risc el dret dels alumnes inicialment matriculats en una llengua, la Conselleria opta per una altra via. ‘Si no es pot garantir el dret als alumnes inicialment matriculats en una llengua el que es fa és habilitar noves unitats’, ha precisat.
En estos casos, l’Administració ha decidit crear grups nous per a la llengua més demandada, sense eliminar els existents. Així busca protegir la continuïtat de l’alumnat que ja estava escolaritzat i, alhora, donar resposta a les noves preferències de les famílies.
Segons ha explicat el director general, este doble mecanisme –reconversió quan és possible i creació de noves unitats quan és necessari– permet ajustar-se millor a la realitat lingüística de cada zona. Especialment en municipis castellanoparlants, on la demanda d’ensenyament en valencià ha crescut i ha obligat a reordenar recursos per a atendre-la.
