La compravenda de vivenda lliure per part d’estrangers ha baixat un 15,4 % en la Comunitat Valenciana durant el primer semestre de l’any, una de les majors caigudes autonòmiques, en un context de fre generalitzat de la demanda exterior a tot Espanya.
A escala estatal, les compres de vivenda per part de persones estrangeres s’han reduït en la majoria de comunitats autònomes. La baixada mitjana ha sigut del 13 % respecte al mateix període de l’any anterior, la més intensa des de 2020. Malgrat este retrocés, s’han formalitzat 62.327 operacions, que encara representen el 18,3 % del total de compravendes de vivenda.
Segons les dades del Consell General del Notariat, amb este nou ajust el pes de les transaccions protagonitzades per estrangers se situa per davall del 19,2 % registrat en el primer semestre de 2025 i del 20,3 % de 2024. Per tant, la participació d’este col·lectiu en el mercat de la vivenda manté una tendència clarament descendent.
En el rànquing de caigudes, la Comunitat Valenciana se situa entre les autonomies on més s’ha notat el fre de la demanda internacional. Només Cantàbria, amb un descens del 20,5 %, Canàries, amb el 20,3 %, i la Comunitat de Madrid, amb el 19,7 %, han registrat reculades majors. A més, el descens valencià és igual al de Balears, també del 15,4 %.
Els marroquins encapçalen les compres
Pel que fa a la nacionalitat dels compradors, els originaris de Marruecos han concentrat el volum més gran d’operacions en el semestre. En total han formalitzat 4.960 compravendes, el que suposa el 8 % de totes les adquisicions realitzades per estrangers.
Amb eixes xifres, els marroquins han avançat als britànics, que tradicionalment ocupaven les primeres posicions en el mercat espanyol de segona residència. Els compradors del Regne Unit han passat a la segona plaça amb 4.541 adquisicions, el 7,3 % del total.
Després se situen els italians, amb 4.109 operacions i una quota del 6,6 %, els romanesos, amb 3.974 compravendes (6,4 %), i els alemanys, amb 3.907 operacions que suposen el 6,3 % del total. Estes cinc nacionalitats sumen una part molt significativa de la demanda estrangera.
A més, el grup que agrupa la resta de compradors extracomunitaris ha formalitzat 7.822 operacions, el 12,5 % del total. Este col·lectiu manté així un pes rellevant dins del mercat residencial espanyol, malgrat la desacceleració general.
Fort descens entre els no residents
La caiguda més pronunciada s’ha produït entre els estrangers no residents, que han concentrat quasi el 37 % de totes les compres signades per persones d’altres països. Este segment s’ha anotat una baixada del 18 % en nombre d’operacions.
El descens està lligat al final de les anomenades ‘Golden visa’, que facilitaven el permís de residència a canvi d’inversions immobiliàries per damunt d’un determinat import. La desaparició d’este instrument ha reduït l’atractiu d’Espanya per a una part d’inversors internacionals centrats en producte de gamma alta.
En canvi, els estrangers residents continuen sent el grup que més vivendes compra en el mercat espanyol. En el primer semestre han concentrat el 63,2 % de totes les operacions protagonitzades per persones d’altres nacionalitats, encara que també han patit una correcció del 9,7 % en termes interanuals.
Dins del col·lectiu d’estrangers residents, els marroquins han tornat a liderar el nombre de compravendes, amb el 12,4 % del total. A continuació apareixen els italians, amb el 9,2 %, i els romanesos, amb el 9 %. Els residents del Regne Unit han ocupat el quart lloc, amb una quota del 5,5 %.
En el segment dels no residents, els compradors dels Països Baixos han sigut els més destacats i han concentrat el 12,6 % de les operacions. Després se situen els alemanys, amb l’11,8 %, els britànics, amb el 10,4 %, i els polonesos, amb el 8,1 %.
Bretxa de preus en màxims històrics
Els compradors estrangers han pagat per les seues vivendes a Espanya un preu mitjà de 2.644 euros per metre quadrat, un 9,4 % més que un any abans. L’augment confirma la pressió alcista en el segment de la demanda internacional, malgrat el descens en el nombre d’operacions.
Els no residents han abonat els imports més elevats, amb una mitjana de 3.493 euros per metre quadrat, un increment del 11,8 %. Per contra, els estrangers residents han pagat 2.102 euros per metre quadrat, un 9,8 % més.
En comparació, els compradors nacionals han tancat les seues operacions a un preu mitjà de 1.971 euros per metre quadrat, que també suposa un augment del 8,7 %. Així, els residents en Espanya, siguen nacionals o estrangers, continuen pagant menys que els inversors que no viuen al país.
Amb estes xifres, la bretxa de preus entre estrangers no residents i residents continua ampliant-se i ha arribat a un nou màxim històric. La diferència se situa ja en 1.391 euros per metre quadrat entre uns i altres.
Qui compra més car i qui compra més barat
Per nacionalitats, els imports mitjans més alts corresponen als compradors dels Estats Units, que han pagat 3.948 euros per metre quadrat. Els seguixen els suecs, amb 3.839 euros, els alemanys, amb 3.763 euros, els suïssos, amb 3.760 euros, i els noruecs, amb 3.588 euros.
També s’han registrat preus per damunt de la mitjana global entre els compradors de Polònia, Bèlgica, Irlanda, França, Itàlia, Països Baixos, Rússia i el Regne Unit. Estes nacionalitats se situen en el tram alt del mercat, en zones i productes més cars.
En l’altre extrem, els preus mitjans més baixos han correspost a persones originàries de Marruecos, amb 801 euros per metre quadrat. També se situen en la franja baixa els compradors de Romania, amb 1.439 euros, d’Equador, amb 1.531 euros, i de Colòmbia, amb 1.604 euros per metre quadrat.
Venezolans a l’alça i russos a la baixa
Quant al nombre d’operacions, només s’han registrat increments entre els compradors de Veneçuela i Colòmbia. En el cas veneçolà, les compravendes han augmentat un 10,2 %, mentres que entre els colombians la pujada ha sigut del 7,4 %.
Per contra, els majors descensos s’han produït entre els compradors de Rússia, amb una caiguda del 26,2 %. Este comportament es produïx mentres continuen les sancions internacionals a este país per la guerra amb Ucraïna.
Amb reculades de dos dígits també apareixen els compradors de la Xina, amb un descens del 26,1 %, dels Estats Units, amb el 22 %, de Bulgària, amb el 21,6 %, de Bèlgica, amb el 21,3 %, i del Regne Unit, amb una baixada del 21 % en el nombre d’operacions de compravenda de vivenda.
