La compravenda de vivendes ha registrat una caiguda interanual del 8,6 % en juliol a la Comunitat Valenciana, fins a un total de 9.487 operacions, segons les dades que ha publicat este divendres l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La Comunitat ha sigut una de les onze autonomies on s’han anotat descensos en ple debat per la crisi de la vivenda a Espanya.
D’estes operacions en la Comunitat Valenciana, 9.058 han correspost a vivenda lliure i 429 a vivenda protegida. A més, 7.746 eren vivendes usades, mentres que 1.741 eren de nova construcció, la qual cosa confirma el predomini clar de l’habitatge de segona mà en el mercat.
Descens generalitzat a Espanya
En el conjunt d’Espanya, la compravenda de vivendes ha tornat als descensos en juliol, amb una baixada interanual del 5,1 %. En total, s’han comptabilitzat 61.417 operacions, cosa que suposa ja la sisena caiguda en el que va d’any.
Per tipus de vivenda, les compravendes han baixat tant en les noves com en les usades. Les vivendes de segona mà, que representen el 78 % del total del mercat, han caigut un 6,1 % fins a 48.128 unitats. En el cas de la vivenda nova, el descens ha sigut menor, de l’1,4 %, fins a 13.289 operacions.
Amb este nou ajust, el mercat residencial acumula una caiguda del 3 % en el que va d’any. Este comportament es produïx en un context de poca vivenda disponible per a una demanda creixent, cosa que pressiona a l’alça els preus i dificulta l’accés.
En paral·lel, el desnonament de Maricarmen, de 87 anys, ha tornat a situar la crisi de la vivenda al centre del debat polític i social. Este cas s’ha convertit en símbol de la problemàtica de molts llogaters i propietaris vulnerables.
Predomini de la vivenda lliure
Si es mira el conjunt de l’Estat, quasi el 94 % de les operacions de juliol han sigut de vivenda lliure. En concret, 57.607 transaccions, un 4,4 % menys que en juliol de 2025, segons l’INE, que obté estes dades a partir dels Registres de la Propietat de tot el territori nacional.
Per la seua banda, la vivenda protegida ha registrat una caiguda de dos dígits. Les compravendes han baixat un 14,4 % fins a 3.810 operacions, que representen el 6,2 % del total de transaccions registrades en juliol.
Puig en comparació amb juny
Si es compara amb el mes anterior, juny, les transaccions de vivenda han experimentat una pujada del 3,6 % en taxa intermensual. És a dir, s’han formalitzat més compravendes que el mes anterior, malgrat el descens respecte a un any abans.
Totes les categories de vivenda han registrat increments enfront de juny. Tant la vivenda lliure com la protegida han augmentat un 3,6 % en relació amb el mes anterior.
Per antiguitat de l’immoble, la vivenda nova ha sigut la que més ha crescut respecte a juny, amb un repunt del 4,1 %. La vivenda usada també ha pujat, encara que lleugerament menys, amb un increment del 3,5 % mensual.
Descens acumulat del 3 % en l’any
En el balanç dels set primers mesos de l’any, el saldo de les compravendes de vivenda és negatiu, amb un ajust acumulat del 3 %. Este descens trenca la dinàmica de 2025, quan les operacions van créixer un 11,5 % i van arribar a 714.237, la xifra més alta des dels màxims de 2007.
La nova conjuntura ja es va fer visible a l’inici d’any, quan la compravenda va començar amb una caiguda del 5 %. En febrer, el descens va ser del 0,5 %; en març, del 2,2 %; en abril, de l’1,8 %; i en maig la baixada es va accentuar fins al 7,3 %.
En juny, en canvi, les transaccions van remuntar un 1,6 % després de cinc mesos seguits a la baixa. No obstant això, en juliol han tornat els descensos, amb la caiguda del 5,1 % interanual esmentada.
Per règim, els descensos acumulats entre gener i juliol afecten tant la vivenda lliure com la protegida. En el primer cas, les compravendes han baixat un 2,5 %, mentres que en la vivenda protegida el retrocés arriba al 9,7 %.
Si es distingix per antiguitat, la major caiguda acumulada en l’any s’ha produït en les vivendes de segona mà, amb un ajust del 3,1 %. En la vivenda nova, el descens en estos set mesos és del 2,6 %.
Onze comunitats amb caigudes, sis d’elles de dos dígits
En juliol, la compravenda de vivenda ha baixat en onze comunitats autònomes, i en sis d’elles amb descensos superiors al 10 %. Els majors ajustos s’han registrat en Asturias, amb un 15,2 % menys, i Balears, amb una caiguda del 14,3 %.
També s’han produït descensos importants al País Vasco, amb un 12,4 %; en Aragó, amb un 11,4 %; en la Comunidad de Madrid, amb un 11,3 %; i en Cantabria, amb un 10,2 %.
Per contra, algunes autonomies han registrat increments en el nombre de compravendes en juliol. Navarra encapçala estes pujades amb un 26,4 % més, seguida de Galicia, amb un 10,8 %, i de Castilla y León, amb un 9,7 %.
En Castilla-La Mancha les operacions de vivenda han augmentat un 7,3 %; a la Regió de Murcia, un 2,6 %; i en Canarias, un 2,1 %. Estes dades mostren un comportament desigual del mercat residencial segons el territori.
