Roberto Bautista, tenista castellonenc de 38 anys, disputa des d’este dilluns el seu últim Wimbledon, el Grand Slam on ha arribat més lluny i que tancarà una carrera professional que té previst acabar a la conclusió d’esta temporada.
En este debut d’acomiadament, Bautista s’enfronta a la jove sensació del circuit, el brasiler Joao Fonseca. El duel pot convertir-se en la seua última aparició com a professional a les pistes d’herba del All England Tennis Club, escenari on en 2019 va firmar una actuació històrica.
Eixe any, el castellonenc va aconseguir arribar per primera vegada en la seua trajectòria a les semifinals d’un Grand Slam.
En aquella penúltima ronda es va creuar amb el serbi Novak Djokovic, que li va privar de disputar la final i que després s’imposaria en un recordat partit davant Roger Federer.
Una carrera marcada per Wimbledon
Fins a 2019, Bautista mai havia trepitjat les semifinals en el quadre principal d’un Grand Slam. Ni ell mateix comptava amb un recorregut tan llarg en aquell Wimbledon, tal com demostraven els seus plans personals: tenia organitzada la seua despedida de solter a Eivissa per a aquelles dates.
L’explosió esportiva el va obligar a canviar els plans. Va suspendre la festa i els amics, en lloc d’anar a Eivissa, van volar a Londres per a acompanyar-lo en un dels partits més importants de les seues dos dècades com a professional.
Fins aleshores, Bautista havia assolit els seus millors resultats en pista ràpida i en terra batuda. Per això, el seu rendiment sobre herba en eixa edició de Wimbledon va sorprendre aficionats i rivals.
En les quatre primeres rondes, va guanyar tots els seus partits sense cedir cap set. Va superar de manera consecutiva l’alemany Peter Gojowczyk, el belga Steve Darcis, el rus Karen Khachanov i el francés Benoit Paire, amb un tennis sòlid i constant.
En quarts de final, va mantindre la línia i va eliminar l’argentí Guido Pella. En eixe encontre va cedir el seu primer set del torneig, però va aconseguir igualment el triomf necessari per a estrenar-se en unes semifinals de Grand Slam.
En la lluita per entrar en la final l’esperava Novak Djokovic, defensor del títol i gran favorit a repetir corona sobre l’herba de Londres. El serbi partia amb avantatge teòrica, encara que Bautista ja l’havia derrotat dues voltes aquella mateixa temporada.
Les dos victòries prèvies havien arribat en pistes ràpides. La primera, en les semifinals de Doha, on el castellonenc es va acabar adjudicant el títol. La segona, en la quarta ronda del Masters 1000 de Miami, en un altre triomf de prestigi que reforçava la seua confiança.
Un punt d’inflexió en la seua trajectòria
Amb aquests precedents, Bautista va eixir sense complexos davant Djokovic en la gespa anglesa. Després de perdre amb claredat el primer set per 6-2, va reaccionar en la segona mànega i se la va apuntar per 6-4, obrint de nou el partit.
Eixa reacció li va donar opcions reals durant alguns trams de l’encontre, encara que finalment el balcànic va imposar la seua jerarquia. Djokovic es va emportar els dos últims sets per 6-3 i 6-2 i va tancar el camí cap a la final per al jugador castellonenc.
Malgrat la derrota, aquella semifinal de Wimbledon va significar un autèntic salt qualitatiu en la carrera de Bautista. A partir d’eixe moment, el seu nom va consolidar-se entre els jugadors més fiables del circuit.
El mateix 2019, el tenista es va convertir en protagonista absolut de l’equip espanyol que va conquistar la Copa Davis. Va ser un torneig marcat per la càrrega emocional, ja que durant la competició va morir el seu pare.
Després d’assistir al soterrament, Bautista va decidir tornar per a ajudar un equip espanyol molt minvat per les lesions en la final davant Canadà. En eixe enfrontament va sumar un punt clau davant Felix Auger-Aliassime.
Eixa victòria individual va resultar decisiva perquè Espanya acabara alçant la mítica ‘Ensaladera’ per sisena i, fins ara, última vegada. El títol va reforçar encara més el valor d’aquella temporada per al castellonenc.
A més, en aquell 2019 històric, Roberto Bautista va aconseguir la seua millor classificació en el rànquing ATP. Es va enfilar fins a la novena posició mundial, marca que sintetitza el nivell que va mostrar durant tot l’any.
Ara, amb el seu últim Wimbledon en marxa, el jugador castellonenc busca tancar el cercle en el torneig que ha marcat el seu sostre esportiu. Cada partit pot ser l’últim pas d’una trajectòria que ha deixat moments inesborrables per als aficionats al tennis.







