Ferran Torres, heroi de la segona estrella mundial de Espanya i actual davanter del Barça, ha confessat que fa pocs anys va arribar a plantejar-se seriosament deixar el futbol, superat per la pressió i les crítiques i sense il·lusió per continuar jugant.
La trajectòria recent de l’atacant valencià recorda molt al que va viure Andrés Iniesta, autor del gol que va donar la primera estrella a Espanya en 2010. Iniesta va admetre que la mort del seu amic Dani Jarque el va colpejar fins a caure en una depressió profunda.
En tots dos casos, Ferran Torres i Andrés Iniesta han posat veu al problema de la salut mental en el futbol d’elit. Han fet visible un estigma que sovint queda ocult darrere dels èxits esportius i dels grans títols internacionals.
Pressió extrema i insults a les xarxes
Ferran, ara ídol nacional després de desblocar la final del Mundial com un ‘tiburó’ dins de l’àrea, ha reconegut que fa dos anys va tocar fons. La pressió mediàtica i, sobretot, les crítiques ferotges a les xarxes socials el van portar a un límit personal.
Superat per aquella situació, el davanter va decidir buscar ajuda professional i es va posar en mans del psicòleg José Ángel Caperán. Amb ell ha treballat per a recuperar l’estabilitat emocional i tornar a gaudir del futbol.
‘Ningú confiava en mi, tot el món em criticava. Jo pensava que no m’afectava, però al final sí, perquè som persones i encara que llegixques cent comentaris bons, et quedes amb el roín’, va admetre el davanter del Barça en el documental ‘La Liga más allá del gol’.
Format en la pedrera del Valencia CF, Ferran Torres va firmar pel Manchester City amb 20 anys. Des de 2022 juga al Barça. En este trajecte ha creat la figura del ‘Tiburón’, el seu ‘alter ego’ competitiu per a reinventar-se i assumir un lema molt personal: ‘Ho intentes, t’equivoques, t’alces’.
El jugador s’ha convertit en una de les poques veus del futbol professional que parla obertament de salut mental dins d’un entorn tan competitiu i exposat com és l’elit futbolística.
‘Va arribar un moment en el qual no tenia ni il·lusió de jugar a futbol, vaig perdre les ganes d’entrenar, fins que vaig començar amb un professional de la salut mental’, va assegurar en el seu moment.
Amb el treball de Caperán, Ferran ha après a diferenciar les opinions que realment li han d’importar i les que no. També ha aprés a gestionar millor el dia a dia i els altibaixos inevitables de la competició.
‘Quan les coses van bé no eres el millor i no t’has de vindre amunt, com quan van mal no pots perdre tota la confiança i pensar que eres el pitjor’, va resumir el davanter.
El seu objectiu ara és marcar-se una línia estable i mantindre-la cada dia. El seu lema passa per ‘treballar i treballar’ per a estar fort mentalment, per damunt del soroll exterior.
Un problema que va més enllà dels gols
En la final del Mundial, Ferran Torres va trencar la muralla argentina com abans Iniesta havia fet amb la neerlandesa. Però va ser el manxec qui va obrir camí a l’hora de parlar públicament dels seus problemes emocionals.
‘Quan estava lluitant contra la depressió, el millor moment del dia era quan em prenia les pastilles i m’acostava. Vaig perdre les ganes de viure. Abraçava la meua esposa, però era com abraçar un coixí. No sents res’, va explicar Iniesta sobre aquella etapa.
Ferran Torres, Andrés Iniesta, Ricky Rubio, Bojan Krkic, però també figures mundials com Michael Phelps o Simone Biles, han contribuït a visualitzar el problema de la salut mental en l’esport d’elit.
Les seues experiències mostren què hi ha darrere dels focus i de les grans finals: moments de vulnerabilitat, pressió contínua i emocions que no es veuen quan tot pareix reduir-se a gols, cistelles, braçades o piruetes impossibles.









