El litoral espanyol afronta una fragilitat ambiental sense precedents per la urbanització desmesurada i l’impacte creixent del canvi climàtic, segons Greenpeace. L’organització ecologista ha identificat 194 punts on l’estat de les costes és considerat crític.
L’informe, titulat ‘Destrucción a toda costa 2026’, assenyala que en 2026 més d’un centenar de platges han necessitat reparacions artificials. Estes actuacions han tingut un cost total de 246 milions d’euros en diners públics.
Segons Greenpeace, estes obres inclouen reposició d’arena i reparació de passejos marítims. A més, critica que són intervencions cada volta més cares i menys duradores.
La major part d’eixa inversió s’ha concentrat en la Comunitat Valenciana, que ha absorbit el 70 % del total. Andalusia ha rebut quasi el 20 % i la resta s’ha repartit entre les altres huit regions costaneres espanyoles.
Greenpeace denuncia que esta estratègia triplica la inversió anual de l’Estat en protecció integral del litoral. Per això, considera que estes obres són només un ‘parxe’ que no resol el problema de fons de la degradació costanera.
Examen final per al model de costa
L’ong descriu la successió sense precedents de huit borrasques amb nom propi de l’hivern passat com un ‘examen final’ per al model actual de gestió de la costa. Estes tempestes han tingut temporals un 11 % més intensos.
Segons el document, el model de costa ‘ha suspés’ eixe examen. Greenpeace parla d’un ‘descalabre massiu des de l’Atlàntic fins al Mediterrani’, amb danys repartits per tot el litoral espanyol.
El balanç que fa l’organització és ‘demoledor’. Destaca cases inundades en València, passejos marítims enfonsats a Gijón i San Sebastián i desprendiments en penya-segats de Tenerife.
A més, en moltes platges del conjunt de la costa s’han quedat pràcticament sense arena. L’informe parla de platges ‘completament nues’ després dels temporals d’hivern.
Canvis dràstics en els ecosistemes marins
Greenpeace alerta també de canvis dràstics en els ecosistemes costaners i marins. Relaciona estos impactes amb la tropicalització de les aigües i les onades de calor marines.
En el cas del Mediterrani, el document recorda que s’està calfant un 20 % més ràpid que la mitjana global. Esta situació accelera la pèrdua massiva de praderies de posidònia i de corals.
L’informe assenyala igualment que l’augment de temperatura reduïx el tamany corporal de diverses espècies comercials. Cita com a exemples la merluza, el rap i el boqueró, afectats per estes condicions.
Pel que fa a l’economia, Greenpeace destaca la dependència del turisme de sol i platja. Segons les seues dades, el 62 % de l’ocupació turística espanyola es concentra en estes destinacions.
En este context, perdre només un metre de platja seca en províncies com Màlaga o Cadis té un fort impacte social. L’informe assenyala que això ‘equival a posar en perill imminent entre 300 i 500 llocs de treball‘.
Quasi 200 punts crítics, amb focus en la Comunitat Valenciana
Entre els quasi 200 punts crítics analitzats, Greenpeace destaca especialment el Delta de l’Ebre, a Tarragona. Definix este espai com ‘el punt més vulnerable de la península ibèrica’.
En este delta, més del 95 % dels sediments del riu Ebre queda retingut als embassaments. A això s’afig la subsidència o enfonsament del terreny, que permet un avanç ‘alarmant’ del mar sobre la línia de costa.
L’informe posa el focus també en la Comunitat Valenciana. Assenyala les platges de la Restinga de l’Albufera, a València, amb una regressió ‘severa’ de més de 90 metres en 60 anys.
També destaca el litoral sud de Castelló, en els termes d’Almenara i La Llosa, com una de les zones més amenaçades. Estes àrees pateixen una forta regressió i un impacte notable dels temporals.
En altres punts del litoral estatal, Greenpeace cita la costa del Parc Nacional de Doñana, a Huelva, que ha retrocedit una mitjana de 80 metres en diversos trams. També assenyala la Manga del Mar Menor, a Múrcia, sotmesa a una gran pressió urbanística i amb pèrdua continuada de metres de platja.
La platja de Camposoto, a San Fernando (Cadis), figura igualment entre les més castigades. El colp dels temporals hivernals ha afectat amb especial intensitat este arenal atlàntic.
L’organització inclou en la llista de punts amenaçats el litoral de Maspalomas, a Gran Canària. A més, alerta sobre la mitat nord de Tenerife, sobretot en les zones d’Acentejo i Adeje.
En el Cantàbric, el document assenyala la platja de Somo i el Puntal de Laredo, a Cantàbria, com a espais especialment vulnerables. També cita el malecó de Zarautz, a Guipúscoa, entre les infraestructures en risc.
Solucions basades en la Natura
Per a fer front a esta situació, Greenpeace reclama canviar de manera profunda el model d’actuació al litoral. Defén aplicar solucions naturals de restauració dels ecosistemes costaners.
Entre les seues propostes, l’organització demana ‘frenar el maó’ en zones inundables i en els últims trams lliures de costa. També planteja planificar la retirada de vivendes i infraestructures exposades.
L’informe aposta, a més, per una millor gestió de rius i embassaments. Segons Greenpeace, cal tindre en compte els fluxos de sediments per a protegir les platges.
L’ong reclama que el futur de la costa es dissenye amb criteris científics i a llarg termini. Considera imprescindible reduir la dependència de reparacions artificials cada volta més costoses.
Malgrat el diagnòstic greu, Greenpeace arreplega mig centenar d’exemples que considera exitosos i que ‘marquen el camí de la resiliència‘. Entre ells, cita el cas de Berria, a Santoña, en Cantàbria.
També destaca experiències a Calafell i Vila-seca, a Tarragona, on s’han impulsat actuacions de recuperació del litoral. A la Comunitat Valenciana, l’informe posa com a exemple positiu la platja de l’Auir, a Gandia.
Segons l’organització ecologista, estes iniciatives mostren que és possible protegir la costa amb solucions basades en la Natura. A més, permeten reduir el risc per als ecosistemes i per a l’activitat econòmica dependent del litoral.
