Espanya recicla el 41 % dels residus municipals i encara està lluny dels objectius europeus: arribar al 55 % en 2025 i al 60 % en 2030. Experts i organitzacions ambientals reclamen accelerar la separació de residus i l’economia circular durant la pròxima legislatura.
Javier Benayas del Álamo, catedràtic del Departament d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), afirma que ‘Espanya va molt retardada en l’aplicació de l’Estratègia espanyola d’economia circular’. També ha advertit que les diferències entre comunitats autònomes són notables: algunes porten deu anys d’avantatge respecte de les més endarrerides.
Segons Benayas, Catalunya, La Rioja, Navarra, el País Basc en part i la Comunitat Valenciana han avançat prou en reciclatge. En canvi, la Comunitat de Madrid està entre les regions més retardades.
La taxa de residus, encara pendent
El desplegament de la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular és un altre repte. La norma obliga tots els municipis d’Espanya a cobrar una taxa de recollida de fem, concebuda per a contribuir a millorar la gestió dels residus.
Benayas considera, però, que la mesura ha perdut part del seu objectiu per la intervenció de qüestions polítiques i no està obtenint els resultats esperats. També ha recordat que el tractament dels residus correspon a cada comunitat autònoma.
La taxa ha sigut recorreguda a la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana i Catalunya. En estos territoris s’han produït diverses impugnacions i resolucions judicials diferents.
En canvi, Catalunya i la Comunitat Valenciana destinen la recaptació a finançar bones pràctiques de gestió. A la Comunitat de Madrid, segons Benayas, els ingressos s’incorporen als pressupostos generals i no es traduïxen en millores específiques.
El professor ha assenyalat també l’elevat volum de residus que acaba en abocadors. A la zona nord-oest de la Comunitat de Madrid, per exemple, s’hi envia el 85 % del fem.
A més, en algunes comunitats no hi ha, a curt termini, una perspectiva clara de millora de la gestió. Benayas ha dit que la taxa pretenia accelerar l’adaptació a la normativa europea, però ha advertit que Espanya encara no disposa de les ferramentes necessàries.
La separació en origen és clau
La matèria orgànica representa el 50 % del pes dels residus domèstics, però la seua gestió encara és incipient. En molts municipis ja s’han començat a instal·lar contenidors marrons.
Benayas ha destacat que calen campanyes educatives perquè la població els utilitze correctament i no hi deposite altres residus. Separar els residus a les cases i les empreses permet tractar-los per separat i acostar-se a l’objectiu europeu del 60 % en 2030.
L’expert també ha considerat que fan falta més inversions i infraestructures. No obstant això, ha remarcat que la millor infraestructura és la que no cal construir, perquè la separació en origen reduïx les necessitats de tractament.
Només el 8,5 % dels materials torna als circuits productius
Les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic indiquen que només el 8,5 % dels materials torna als circuits productius a Espanya.
Juan Carlos del Olmo, secretari general de WWF España, ha defensat reduir el consum de recursos per a generar menys residus. Segons ha explicat, això permetria disposar de més aigua, energia i espais per a la resta de la natura.
Per la seua banda, SEO/BirdLife considera que Europa ha d’assumir la responsabilitat dels residus que genera. L’organització sosté que ‘la solució no és buscar nous destins per als nostres fems’.
