Els contaminants orgànics arrossegats per la dana de València d’octubre de 2024 han suposat un risc elevat per al medi ambient, però no un perill tòxic directe per a la salut humana. Així ho conclou un estudi de l’Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua (IDAEA-CSIC), publicat el 29 d’octubre de 2026.
La investigació s’ha emmarcat en el Grupo de Asesoramiento Científico-Técnico para Emergencias (GADE-CSIC). L’equip ha analitzat 13 mostres de llot i 16 de pols, arreplegades en novembre de 2024 en les zones més afectades.
Les mostres es van prendre després de retirar part de les 800.000 tones de fang generades per les riuades. L’estudi ha examinat quatre famílies de contaminants orgànics procedents de fonts agrícoles, urbanes i industrials.
Les concentracions han arribat fins a 9 micrograms per gram (µg/g) en els llots de zones molt afectades, com Paiporta. Entre les troballes, les investigadores han detectat pesticides prohibits des de fa dècades, com el DDT i el lindà.
La investigadora i autora principal, Ethel Eljarrat, ha afirmat: ‘Uno de los resultados que más nos llamó la atención fue detectar pesticidas prohibidos desde hace décadas, como el DDT y el lindano’. Segons ha explicat, les inundacions han remogut ‘capas profundas del subsuelo que habían mantenido estos pesticidas cubiertos o inactivos durante años’.
Risc ambiental dels llots
En les mostres de fang, el risc toxicològic per al medi ambient ha superat més de 500 vegades els llindars de seguretat ecològica. La primera autora del treball, Maria Vittoria Barbieri, ho ha atribuït ‘principalmente a los niveles de pesticidas como la cipermetrina, el heptacloro epóxido y el lindano, y de plastificantes como el di(2-etilhexil) ftalato (DEHP)’.
En canvi, la pols generada quan s’ha assecat el fang ha presentat una càrrega de fins a 39 µg/g. Tot i això, els nivells són comparables als d’ambients interiors habituals.
Per este motiu, les investigadores conclouen que la inhalació d’esta pols ‘no supuso un peligro tóxico añadido para la salud de las personas o los equipos de limpieza’. La troballa diferencia l’impacte sobre els ecosistemes de l’exposició directa de la població.
L’IDAEA-CSIC avalua ara l’impacte a mitjà i llarg termini en ecosistemes sensibles, com el Parque Natural de la Albufera. Eljarrat ha remarcat la necessitat de comptar amb ‘estrategias integradas de monitoreo ambiental y gestión de riesgos posteriores a los desastres’.
