L’actor Eduard Fernández ha afirmat el 3 de novembre a València que, als 30 anys, els hòmens no estan preparats per a educar els fills. Ho ha explicat en parlar de *’El mal padre’*, pel·lícula que obri eixa nit la 41a edició de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani.
Eduard Fernández ha dit: «a los 30 años los hombres no están hechos para educar a los hijos». Segons l’actor, en eixa etapa encara pesen les necessitats pròpies i la relació amb l’entorn.
En les seues paraules, «estamos aún muy pendiente de nuestras necesidades, la sociedad, con nosotros mismos y con el exterior». També ha assenyalat que hi ha canvis en la manera d’afrontar la paternitat, tant en la seua generació com en la posterior.
El tercer llargmetratge del valencià Roberto Bueso és un drama íntim amb tocs de comèdia. La història explora les relacions entre pares i fills, les ferides del passat i la possibilitat de reconstruir els vincles familiars.
La pel·lícula s’estrenarà als cinemes el 20 de novembre. En el repartiment també figuren Adam Jezierski, Francesco Carril, Meritxell Calvo i Cristina Plazas. Completen el repartiment María Maroto, Berta Bolufer i Joan Solé.
Eduard Fernández interpreta Santiago Balmes, un escriptor i acadèmic de caràcter fort, hermètic i rude. El personatge va abandonar la família per una dona molt més jove.
Durant les festes de Nadal, reunix els tres fills adults que va tindre amb la seua primera dona. El director ha explicat que la història va nàixer de dos fets pròxims en el temps: la mort del seu pare i, tres mesos després, l’embaràs de la seua dona.
El coguionista Óscar Díaz va saber unes setmanes més tard que també seria pare. Tots dos se sentien «aterrorizados» i van començar a parlar dels rols paterns de la generació anterior i de la seua.
Roberto Bueso ha explicat que volien mostrar una família trencada i la possibilitat de reparar-ne els vincles. Ho ha resumit així: «Buscar un padre tan dominante era porque nos interesaba una familia rota en la que había muchos trozos que recomponer y caminar hacia la reconcilización».
La casa familiar també té un paper central, perquè connecta els personatges amb el passat. El director ha destacat que és el lloc que «vio la imagen de fortaleza de la familia y que va a propiciar la reconciliación».
Per a recrear la vivenda fictícia vora la mar, l’equip ha utilitzat una casa de Corbera (València) i una altra de Moraira (Alacant). En esta última s’ha instal·lat un mirador al mar.
El despatx de Santiago Balmes, ple de prestatgeries amb llibres, s’ha rodat a la vall valenciana d’Els Alforins. Així, diversos espais reals han donat forma a la casa que reunix la família en la ficció.
El personatge prioritza l’elogi, l’admiració i la intel·ligència per damunt dels afectes familiars. Per a caracteritzar-lo, Eduard Fernández tenia clar que havia de portar bigot, els cabells llargs i roba clara.
L’actor considera que la història revisa la masculinitat, el masclisme i la paternitat. Sobre les conseqüències de les decisions del personatge, ha reflexionat: «Miro y pienso que este hombre ha dejado heridos en el camino, muchas marcas en esos hijos que cada uno se tendrá que curar. Creo que un padre debería cortar alguno de los hilos familiares chungos, ahorrárselos».
Roberto Bueso ha assenyalat que la pel·lícula combina drama i comèdia. També ha remarcat el pes dels «silencios», que acompanyen les mirades, els problemes i les frustracions dels personatges.
La 41a edició de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani s’allargarà fins al dia 15. La programació comptarà amb la presència de Icíar Bollaín, Carlos Marqués-Marcet i Isaki Lacuesta.
