El sector funerari del territori valencià afronta una situació de col·lapse en la tercera onada de la pandèmia

 

El sector funerari en el territori valencià afronta una situació crítica en la tercera onada de la pandèmia, arribant pràcticament a la vora del col·lapse degut a l’augment de defuncions pel coronavirus.

 

D’esta forma ho ha assegurat Fernando Alcón, president de l’Associació Espanyola de Servicis Funeraris (Aesprof), qui ha assenyalat que, a diferència de la primera onada, ara s’enfronten al virus amb els equips de protecció individual necessaris, encara que en esta tercera el volum de morts podria arribar a ser superior a l’inici de la pandèmia.

«2021 ha començat com un any molt dur, perquè si agarrem estadístiques d’anys anteriors en les mateixes dates, podem dir que estem duplicant el número de morts», ha destacat.

 

Segons les últimes dades facilitades per la Conselleria de Sanitat, entre el dimarts i el dimecres han mort més de 200 persones pel virus, la xifra més alta registrada des de què va començar la pandèmia. A estes xifres se sumen 109 decessos més coneguts este dijous.

 

Augment de defuncions en tots els pobles

Una situació que també es repetix en la zona que cobrix el tanatori que regenta Alcón, en la zona del Port de Sagunt, en el Camp de Morvedre (València), a on en anys anteriors la xifra total de morts anuals era de 450 persones, en una població d’uns 100.000 habitants. «Només en el mes gener de 2021 ja hem arribat al centenar de servicis tant de Covid com de no Covid, i la situació és bastant alarmant», ha exposat.

 

Davant l’augment de treball, els servicis funeraris s’han vist obligats a haver de tirar més hores perquè este sector té més dificultat a l’hora de reforçar plantilles i contractar més personal.

 

«No és fàcil contractar persones amb experiència que siguen capaces d’atendre una família en esta situació tan crítica, a on els has de dir als familiars que no poden ni vore ni despedir-se del seu ser estimat. És una situació molt violenta que no qualsevol persona ho pot afrontar», ha explicat Alcón sobre la problemàtica del sector a ampliar el personal.

 

«És una guerra i estem en ella»

El president d’Aesprof ha demanat que es considere als treballadors del sector funerari al mateix nivell que el personal sanitari i que siguen inclosos en les primeres fases del calendari de vacunació contra la Covid-19. «Esta pandèmia és una guerra i nosaltres estem en ella», ha fet notar.

 

«És cert que hi ha protocols d’actuació però, en alguns casos, no estan definits i al final en alguns hospitals o residències és el funerari el que ha de desinfectar el cos que després ha de ser depositat en un sudari hermètic o bolsa estanca. En les cases particulars pots trobar-te la situació que tota la família està contagiada i això fa exposar-nos encara més al virus», ha detallat.

 

De la mateixa manera, Alcón ha recordat que a causa de l’actual volum de servicis funeraris si una xicoteta funerària haguera de tancar per a complir la quarantena davant casos positius entre els seus empleats, això implicaria derivar el seu servici a altres empreses el que suposaria «un increment del col·lapse».

 

Per això, este sector ha manifestat la necessitat de ser vacunats al costat del personal sanitari ja que entenen que estan davant el mateix risc i contacte al virus que qualsevol altre professional de la sanitat. «El que volem és evitar un major col·lapse del que podem esperar», ha recalcat Alcón qui ha qualificat de desorbitat el volum de morts que continua deixant el coronavirus en tota Espanya.

Últimes notícies

Dimitrievski passa de suplent a líder sota pals al València

Stole Dimitrievski ha passat de segon porter a convertir-se en una de les peces més fiables del València gràcies a les seues parades, lideratge i control dels partits.

L’afiliació d’autònoms marca rècord en la Comunitat Valenciana impulsada pel treball estranger

La Comunitat Valenciana aconseguix un rècord de 389.839 afiliacions d'autònoms, amb un pes creixent del col·lectiu estranger i un relleu generacional que obri un buit de talent en sectors tradicionals.

La Comunitat Valenciana va tindre en 2024 una de les taxes més baixes d’altes hospitalàries d’Espanya

La Comunitat Valenciana va registrar en 2024 un total de 10.096 altes hospitalàries per cada 100.000 habitants, una xifra lleugerament inferior a la mitjana nacional, en un context d'augment general d'ingressos i canvi en les principals causes d'hospitalització.

PP i Vox frenen a Alacant la petició per a recuperar l’ajuda a la Senda de Miguel Hernández

La majoria de PP i Vox a l'Ajuntament d'Alacant ha rebutjat una proposta de l'esquerra per a instar a la Generalitat a recuperar la subvenció de la Senda del Poeta Miguel Hernández, un itinerari cultural que recorre els llocs clau en la vida de l'escriptor.

Pérez Llorca anuncia un reforç de les inspeccions per a frenar els empadronaments irregulars

Juanfran Pérez Llorca anuncia en Les Corts un reforç de la coordinació i inspeccions per a controlar els empadronaments irregulars i vincula el fenomen a la immigració desordenada i a la falta de recursos estatals.

La Comunitat Valenciana registra una taxa d’assassinats masclistes per damunt de la mitjana espanyola

La Comunitat Valenciana acumula des de 2003 una taxa de 78,8 assassinats masclistes per milió de dones majors de 15 anys, per damunt de la mitjana estatal de 67,1. L'últim informe de l'Observatori del CGPJ i de la Delegació contra la Violència de Gènere alerta també de l'impacte de la violència vicària sobre menors.

Pérez Llorca justifica la comissió de servicis a la seua parella davant les acusacions de enchufismo

Juanfran Pérez Llorca defén la comissió de servicis per la qual la seua parella ha sigut contractada per la Diputació de València, mentres l'oposició denuncia un cas de enchufismo i nepotisme per l'increment salarial i les condicions del lloc.

La Comunitat Valenciana tanca 2025 com tercera destinació nacional amb 17 milions de viatges

La Comunitat Valenciana es consolida en 2025 com tercer destí dels viatgers espanyols, amb 17 milions de desplaçaments i 4.562 milions d'euros de gasto, en un context de menys viatges però major desemborsament.